Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

‘Ben Hur’ segons Maruja Torres

El Divendres Sant TVE emetia Ben Hur. Un any més. Però aquesta vegada hi havia un fet diferencial que gairebé t’obligava a mirar-la. Maruja Torres, de manera espontània, es va disposar a comentar-la a Twitter. Va ser el caviar virtual enmig del festival de chopped d’aquesta xarxa social. Un nou sistema de cinefòrum-in-progress divertidíssim. Un luxe que algú de ploma afilada que en sap tant de cinema comenti la pel·lícula. Amb els tuits de Maruja Torres veure Ben Hur tenia un nou sentit. La conya era compartir el descarat subtext homoeròtic que el guionista Gore Vidal va suggerir al director. William Wyler va convèncer Stephen Boyd (Messala) perquè exhibís una tendència homosexual envers Ben Hur. Calia justificar l’extrema reacció de Messala contra Ben Hur, donant a entendre que havien estat amants de joventut, que Ben Hur ho havia deixat córrer i Messala actuava per despit. A Charlton Heston, per descomptat, el van mantenir al marge de la càrrega eròtica de fons. L’actor, més amic dels rifles que dels gais, se’n va adonar a misses dites.

Maruja Torres piulava des de bon principi: “ ¡Brutal el momento Agua de Cristus con Judá Ben Hur! ¡Bar de ambiente! ¡Entienden cantiduvi! ” Quan la història perdia intensitat, la Maruja ens preparava: “ Me temo que en cuanto termine la parte gay y entren las parientas con lepra vamos a dormir o a clamar ”. Vam aguantar amb TVE perquè ella també resistia. “ ¡Ahora! ¡Ahora! ¡Gran escena de amor-odio Ben Hur/Messala! ¡Los dos con túnica! ” La periodista, encantada amb les habilitats narratives de Gore Vidal, ens mantenia a tots els seus seguidors entusiasmats: “ Ben Hur sin tíos en taparrabos carece de sentido ”, “ Hummmm... Messala aceitado... ” Maruja Torres fins i tot es va recordar del seu bon amic: “ Dedico este comentarismo a la memoria de Terenci Moix. Por Messala habríamos llegado a las manos ”. Ironitzava sobre els diàlegs: “ La agonía de Messala me rompe el cuore. «No quiero recibirle con el cuerpo mutilado». Esto es AMOR ”. I rondinava: “ Coño, en cuanto vuelven a Judea se me ponen la arpillera. Acabo de entender qué es la moral judeo-cristiana ”. I en acabar la pel·lícula, la Maruja s’acomiadava: “ Fin y moraleja: pensad en la suerte que tenemos de estar vivos. Todos los que hicieron Ben Hur han palmado, empezando por los caballos ”. Una sort també que més de mig segle després d’estrenar Ben Hur les tecnologies hagin permès que la terrible penitència de la Setmana Santa televisiva hagi tingut aquesta treva excepcional.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF