27/04/2016

Belén Rueda i l’efecte Kuleixov

2 min
Abel Folk i Belén Rueda protagonitzen 'La embajada'

Dilluns hi va haver duel de sèries a la programació televisiva. Mentre TV3 emetia el final de Nit i dia, a Antena 3 estrenaven La embajada, una sèrie protagonitzada per Belén Rueda i Abel Folch ambientada a Tailàndia. A Catalunya hi va haver empat tècnic pel que fa a l’audiència. Ara bé, en l’enginy de guió, La embajada va perdre per golejada. La sèrie no és d’humor, però acaba fent riure pels tòpics narratius, la inversemblança de les situacions libidinoses, la qualitat dubtosa de la majoria d’intèrprets i uns plantejaments i diàlegs carrinclons. Hi ha escenes amb l’artificiositat d’un anunci nadalenc de perfum.

A això cal afegir-hi un dels problemes creixents de la ficció televisiva d’avui en dia: els retocs facials de les actrius fins al punt de provocar un distanciament insuperable de l’espectador respecte al relat. Belén Rueda, amb un rostre totalment inexpressiu, transmet sensacions només a partir de l’efecte Kuleixov. L’efecte Kuleixov va ser una tècnica del muntatge cinematogràfic de principis del segle passat que demostrava que l’ordre de les imatges influïa en la comprensió semàntica de l’escena. El rus Lev Kuleixov va intercalar el pla del rostre d’un actor inexpressiu enmig de tres imatges: un taüt, un plat de sopa i una nena jugant amb un peluix. La cara de l’actor era sempre la mateixa, però en funció de les imatges alternades, l’espectador deduïa que estava trist, tenia gana o experimentava tendresa. La inexpressivitat de Belén Rueda demana a l’espectador el mateix esforç: deduir les seves emocions en funció del context, perquè ella ha quedat amb un rostre tibat, tens i pla que transmet una mena d’èxtasi místic constant que només et remet a una clínica d’estètica.

S’hi ha d’afegir un argument propi de novel·leta de quiosc pensada per posar calentes les lectores. La embajada deien que seria la primera sèrie espanyola que parlaria de política real, però els noms dels partits només hi apareixen com a decorat de fons. La corrupció queda aïllada a l’ambaixada espanyola a Tailàndia motivada per ambicions individuals. Tot queda reduït, de moment, a escenes de sexe i joves de pectorals oliosos caminant pel costat de la piscina. Jocs de poder on els dolents es detecten d’una hora lluny perquè projecten mirades en què mig acluquen els ulls per fer obvi que són malvats. Antena 3 juga a captivar l’espectador amb l’impacte visual de grans paisatges i postes de sol falsejats amb croma, mansions luxoses i interaccions fulletonesques entre rols masculins i femenins. El problema d’aquesta ficció no només és de paràlisi facial sinó de paràlisi d’enginy creatiu.

stats