06/02/2017

Artur Mas i Cuní, per terra

2 min

Diumenge a la nit a 8TV Josep Cuní va ser agosarat: va gravar un reportatge durant el dia per emetre’l aquella mateixa nit. Immediatesa meritòria i do de l’oportunitat. Cuní es va passar el dia gravant l’expresident per saber com vivia les hores prèvies al judici. El dia abans va ser, de llarg, el més vist diumenge a 8TV. Ara bé, el que vam veure no seria possible haver-ho emès a la tele pública perquè era una mena d’homenatge. Desprenia una certa glorificació en la manera d’abordar la seva privacitat i una falsa modèstia mal gestionada del protagonista.

L’arrencada d’El dia abans va ser delirant. Mentre vèiem en Cuní anant a comprar croissants per esmorzar, descobríem Artur Mas estirat a terra jugant amb les netes. És aquell joc narratiu tan peculiar que simula que veiem el protagonista abans que el programa comenci i les càmeres arribin a lloc. Mas s’exhibia com un avi exemplar, amorós i juganer. Quan trucaven a la porta, s’aixecava a obrir agafant amb certes dificultats les dues nenes a coll. “Qui és aquest senyor?”, preguntava als bebès quan es trobava en Cuní amb els diaris i la bosseta de la pastisseria. I arrencaven la conversa amb el periodista i el polític ajaguts per terra entretenint les criatures. I Rakosnik apareixia per servir els cafès. Tot plegat, una recreació domèstica molt idíl·lica i ensucrada, però també insòlita, que de ben segur devia enlluernar els incondicionals de Mas. Cuní va posar en pràctica una mena de Fora de sèrie exprés: va acompanyar-lo a fer la roda de premsa. Vam veure com Irene Rigau li oferia a Mas un caramelet d’eucaliptus d’Austràlia, que es veu que si són d’allà són més bons. Tornant cap a casa van aturar-se davant dels jutjats per reflexionar una mica sobre el tema, i van anar a dinar a casa de la mare de Mas. “Mare, ara estic amb en Josep Cuní. ¿Es pot quedar a dinar ell amb nosaltres?” L’àpat ens el van estalviar, però no ens vam perdre com la mare li deia a en Cuní que el veia cada dia. I el periodista s’interessava pel benestar de la senyora. Cuní i Mas van acabar a la penombra del seu despatx, on, després d’una conversa circumspecta, el periodista va marxar sigil·losament per deixar-lo treballar. Tot el que vam sentir ja forma part del disc habitual de respostes de Mas.

Cuní es va aprofitar de la tirada televisiva que podia tenir aquella proposta, molt ben executada, per cert, pel que fa a producció. Va tirar l’esquer i l’expresident va picar. Jugada mestra. Va donar allò que sap que enganxa poderosament un sector de l’audiència. I, sorprenentment, Mas s’hi va posar d’allò més bé i semblava molt agraït per les atencions rebudes. Les netes, l’esposa i la mare, totes al servei de l’homenatge. Diu Mas que porta bé això d’haver fet el pas al costat, però, entre línies, el que deia la imatge és que necessitava desesperadament una dosi de protagonisme i deïficació televisiva.

stats