Antena 3, Telecinco i La Sexta són exemplars
Dilluns al matí, a Espejo público d’Antena 3 hi havia una taula de pensament únic per abordar la qüestió del judici a Mas, Ortega i Rigau. Ho simultaniejaven, això sí, recordant els escàndols fiscals de la família Pujol i, a la vegada, la corrupció de Convergència i el 3%. Un relat que barrejava procés i corrupció. La competició entre Joaquín Leguina i Paco Marhuenda per veure qui deia més barbaritats i fal·làcies sobre Catalunya era astorant. Marhuenda va afirmar que Pujol havia creat la Universitat Pompeu Fabra per generar aquest “caldo de cultiu nacionalista” que ara fa nosa. Va assegurar, fins i tot: “A mi me dijo Pujol «Si fueras de los nuestros serías catedrático»”. Quin gran catedràtic que ha deixat escapar el país, vaja. També va afirmar amb rotunditat (i davant de Susanna Griso) que a TV3 els polítics donaven ordres als professionals de la tele per dir el que havien de fer. Ella va replicar: “Bueno, bueno, bueno ”.
A Telecinco, Ana Rosa Quintana tenia el tertulià estrella, Eduardo Inda, que afirmava que la manifestació davant del Palau de Justícia era un cop d’estat en tota regla. Després de donar-li corda a la qüestió, van emetre un reportatge que havien gravat amb Gabriel Rufián. El d’ERC, hàbil, va saber contraprogramar l’atenció mediàtica de Mas aquell dia. Van portar Rufián a casa d’uns veïns amb una situació econòmica molt crítica. El programa titulava: Rufián se enfrenta a la realidad catalana. ¿Los políticos son conscientes de los problemas de las familias? Telecinco obria per fi els ulls als independentistes sobre les penúries econòmiques de la gent.
Dimarts, a La Sexta, Antonio García Ferreras entrevistava Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal d’Anticorrupció. Ferreras li va preguntar (es veu que ell no ho tenia clar) si la gent tenia dret a manifestar-se. Villarejo va assegurar que s’estava exercint una pressió per influir en el judici. I va afegir: “Son frecuentes los movimientos de signo parafascista que se producen en Barcelona en torno a personajes como Artur Mas y otros pequeños caudillos”. Ferreras li va emfasitzar el concepte parafeixista i l’exfiscal s’hi va reafirmar, titllant-ho aquesta vegada de feixisme directament.
Mentre a TV3 dilluns al matí hi havia disparitat d’opinions i sensibilitats a la tertúlia, a les cadenes espanyoles hi regnava el pensament únic: que si TV3 adoctrina i que si la gent adotzenada i feixista exerceix pressió en un judici. En canvi, ells no. Ells són plurals, recullen tota mena d’opinions, no transmeten ideologia, ni els exfiscals que entrevisten exerceixen cap mena de pressió mediàtica. El periodisme més equilibrat, plural, moderat i sensible que hem vist mai. I sort que ells tenen una audiència intel·ligent que no es deixa menjar el coco. I no com a Catalunya, que només sintonitzem una cadena i quedem tots hipnotitzats amb els missatges de TV3.
