Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

"Anava per a bombó i es va quedar en Lacasito"

Nova edició de Me cambio de familia . Últimament els agrada especialitzar-se en individus ultrareligiosos. Persones que visquin en l'extrem d'una creença els facilita la col·lisió. Pretenen que el fonamentalisme d'alguns personatges sembli un estereotip de normalitat i un simple xoc cultural. En l'episodi de divendres intercanviaven de llar una dona ultracatòlica amb el primer gai d'Euskadi que ha adoptat una criatura amb la seva parella. Més enllà dels conflictes habituals que li agrada generar al programa, hi havia un subtext de malícia aprofitant-se dels menors d'edat als quals els toca participar d'aquesta impresentable farsa.

El marit que té la casa plena d'imatges de sants i verges deixa anar poques hores després de conviure amb l'homosexual: " A mi los gays me caen peor de lo que me caían antes ", tip d'aguantar les normes més progressistes del nouvingut. "Me siento como una chacha ", lamenta el gai, que carrega amb ell i els bessons adolescents que no foten brot. L'homosexual que ha de compartir la seva llar amb la dona ultracatòlica tampoc ho porta bé. Protesta perquè a ella li agrada anar a missa a totes hores i, en canvi, no comparteix les feines domèstiques. Al final, explota: " ¡Una mujer como Dios manda si ve que el lavavajillas no está en condiciones lo saca, y después se va a mariconear todo lo que quiera a la calle! "

La part més malintencionada se centra en els bessons adolescents. El seu pare no suporta el gais, i els nois, en canvi, demostren un comportament molt efeminat, i ho converteixen en part de l'espectacle. Tot i fer un discurs més conservador, la seva expressivitat recorda la de Boris Izaguirre. Fins i tot als crèdits finals fan una selecció de les escenes amb més ploma. " ¡Iba para bombón y se quedó en Lacasito! ", comenta un. I l'altre: " ¡A ver si se va a creer que soy su cenicienta! ", diuen criticant el gai. El programa juga maliciosament amb un parell de nanos que fan mofa d'una homosexualitat que els sembla aliena. Neden contra corrent i el programa exhibeix la incoherència familiar. La veu en off del programa deixa anar la lliçó hipòcrita final: " La intolerancia es el mayor obstáculo para la convivencia ". Ho diuen després d'haver exhibit en prime time una homofòbia malaltissa poc exemplar i utilitzat dos adolescents. Donen lliçons de tolerància quan l'única raó d'existir del programa és justament convertir la intransigència en espectacle.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT