CRÍTICA TV
Misc 28/08/2013

Acudits de catalans d'Antena 3

i
Mònica Planas
2 min
Acudits de catalans d'Antena 3

Dilluns al vespre Antena 3 recuperava el programa El club del chiste , on diversos humoristes i la dona-anunci Martina Klein expliquen acudits a l'audiència. El programa el presenta Anabel Alonso i, entre les explicadores d'historietes, hi ha dues humoristes catalanes: la Yolanda Ramos i la Meritxell Huertas. Casualment, a les dues els va tocar explicar els dos acudits de catalans. A la Klein li va tocar el d'argentins. Així ningú no s'enfada i demostrem que sabem riure'ns de nosaltres mateixos. Per explicar el seu acudit la Huertas va fer allò de posar totes les os ben obertes, totes les eles geminades i fer cantarella a les vocals allargant-les: " Dos catal·lanes que se encuentran y uno se está fregando un euro en el pantalón. Y el otro le dice: ¿Pero que hases Jooordiii? Y dice: aquí, ¡gastando el dinero! " Quan després li va tocar a la Ramos ella va precisar abans que era catalana "para que luego no se enfaden, eh... " Va explicar aquell acudit del matrimoni de catalans que fan veure que van a esquiar però per no gastar es tanquen en un refugi sense fer res. Hi ha una gran nevada i queden atrapats a la muntanya. La família hi envia els equips de rescat. Arriben en helicòpter i els truquen a la porta: " Toc, toc, toc. ¡Somos la Cruz Roja! " I el Jordi (perquè també es diu Jordi) crida: " ¡Oigan! ¡Que nosotros ya hemos dado, eh! " Tot explicat amb aquest hipercatalà afectat i còmic. Les dues catalanes que expliquen acudits en aquest programa parlen habitualment en un castellà impecable. No ho semblen, de catalanes. En canvi, quan han d'exercir com a tals per explicar l'acudit de catalans parodien l'accent. El gallec del programa, en canvi, manté sempre la característica cantarella gallega que fa tanta gràcia. I l'andalús, no cal dir-ho, explota al màxim els trets del seu dialecte perquè els acudits queden amb més ganxo. I, insisteixo, les catalanes, en canvi, només quan a l'acudit en surt un que es diu Jordi. Suposo que un altre dia explicaran els de gallecs, andalusos, bascos i murcians. Però el que és intolerable i indignant és que els acudits de catalans siguin els mateixos que m'explicava la meva àvia, en pau descansi. A ella ja els hi havia explicat el seu pare. Aquests acudits de fa cinquanta anys amb pudor de naftalina i que perpetuen clixés previsibles. Mira que en tenim de coses per enfotre'ns de nosaltres. Prou acudits pèssims d'aquest tal Jordi. Els catalans hem de ser exigents i reivindicar l'humor de qualitat en el nostre fet diferencial.

stats