Per què voten l’extrema dreta?

“Obrim les fronteres [...] i ens estalviarem molts problemes”

“I jo em pregunto per què la gent pobra vota l’extrema dreta”

(Bel Olid, al programa Més 324, 19-9-16)

Per comoditat, classifiquem com a “extrema dreta” el Front Nacional francès, el UKIP britànic, l’AfD alemany, el PVV holandès i Donald Trump. És una manera simple d’etiquetar-los i de desqualificar-los. Ara bé, ens desconcerta que siguin moviments tan forts i, sobretot, que la seva base sigui tan obrera.

El que tenen en comú i el que els caracteritza és que es posicionen clarament contra la globalització i contra la immigració. El FN i el UKIP van néixer contra la pertinença de França i del Regne Unit, respectivament, a la Unió Europea, l’AfD i el PVV van néixer contra l’euro, i una bandera de Donald Trump és l’oposició al TTIP -que qualifica de “pel·lícula de terror”- i la promesa de renegociar l’acord de lliure comerç amb Mèxic i altres països -“que ens estan robant els llocs de treball”, diu-. Tots aquests partits van començar o han acabat denunciant també la immigració, particularment la musulmana.

La base electoral del FN, del UKIP i de Trump (no tinc dades sobre la de l’AfD o el PVV) és molt similar: obrers amb un cert patrimoni, amb pocs estudis i amb ingressos relativament (però no molt) baixos. El 2012 a França més del 35% dels obrers van votar el FN, com ho van fer més del 30% dels que no tenen estudis mitjans (contra menys del 15% amb el batxillerat i un 7% amb estudis superiors). El mateix patró segueix el votant del UKIP (obrer, gran, pocs estudis, amb ingressos per sota de les 20.000 lliures) i el de Donald Trump (obrer, gran, pocs estudis, blanc). En canvi, els treballadors més precaritzats segueixen votant esquerra.

Resulta temptador concloure que aquells electors han estat enganyats perquè són ignorants, però la veritat és que el seu vot és bastant racional. Si una part considerable de la classe obrera ha abandonat l’esquerra ha estat perquè ni la representa ni la defensa. Aquest trencament es produeix a partir del moment que l’esquerra es rendeix a la desregulació del mercat. L’any 1994, sota el lideratge de Tony Blair, el Partit Laborista britànic va modificar la clàusula IV dels seus estatuts per declarar el seu suport a l’economia de mercat i renunciar a les nacionalitzacions.

Aquest gir el va portar a una extraordinària victòria l’any 97, però ara li passa factura. El Partit Socialista d’Hollande, de Valls i de Macron, contra una enorme protesta popular, imposa una reforma laboral en línia amb els interessos de l’empresariat. En canvi, el FN, identificat originalment amb el liberalisme econòmic i l’anticomunisme, va virar a partir de l’esfondrament del món soviètic per passar a denunciar “l’imperialisme americà” i propugnar la intervenció del mercat en defensa dels treballadors. El 1995 va ser l’últim any que el vot obrer francès va anar majoritàriament a l’esquerra.

És indubtable que la globalització ha beneficiat moltes persones d’arreu del món, però també que n’ha perjudicat algunes. Concretament, ha beneficiat els pobres dels països pobres i els rics de tot arreu, però ha perjudicat els pobres dels països rics. En els últims trenta anys, al món, totes les franges d’ingressos (des dels més pobres fins als més rics) han millorat sensiblement la seva posició, excepte una: la que se situa al voltant del “percentil 80” (la xifra d’ingressos que divideix la població mundial deixant un 80% per sota i un 20% per sobre). Ara bé, la gent situada al voltant d’aquest punt és, sobretot, la classe mitjana-baixa i la classe baixa dels països rics.

La globalització és cruel amb els treballadors grans i amb pocs estudis perquè els obliga a competir amb treballadors estrangers que tampoc no tenen gaires estudis però que estan disposats a treballar per molts menys diners, sigui aquí (immigrants), sigui allà (deslocalitzacions fetes possibles gràcies als acords de lliure comerç). En canvi, als rics els proporciona mà d’obra barata, tant aquí com allà.

Al debat entre Clinton i Trump de dilluns la primera parlava d’apujar el salari mínim (que cobren joves, negres i hispans, però no els obrers blancs) i d’invertir en energies netes (que poden crear llocs de treball per als joves), mentre que Trump parlava de recuperar llocs de treball perduts per la manufactura “a Ohio o Michigan” (les seves Astúries).

“Per què la gent pobra vota l’extrema dreta?” Perquè, encara que no ens agradi, la globalització i la immigració els perjudiquen objectivament. Si ens preocupa aquesta gent, i si no volem caure en la paranoia populista, hem de comprendre que la globalització i la immigració han de ser curosament gestionades.