Publicitat
Publicitat

Tres hipòtesis inversemblants

A hores d'ara no hi ha dubte que el principal error tàctic de l'independentisme ha estat donar per fet que la Catalunya estat naixeria dins de la Unió Europea, un supòsit que ja estava present fins i tot en el lema de la manifestació de l'Onze de Setembre: "Catalunya, nou estat d'Europa", en què el concepte geogràfic es considerava implícitament equivalent a l'ens polític Unió Europea. Un mes després, i ja havent fet seu el programa de la manifestació, el president Mas va reblar el clau opinant que la pregunta que s'hauria de formular en el referèndum que ell propugnava hauria de ser: "Vostè desitja que Catalunya esdevingui un nou estat de la Unió Europea?" Entre una cosa i l'altra, la versemblança d'aquesta hipòtesi ja havia estat posada en qüestió. En particular, el ministre Margallo havia insistit que la Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea, que "fora d'Europa no hi ha salvació", que sortir de la UE és "extremadament fàcil" i que entrar-hi és "extremadament difícil" tota vegada que es requereix la unanimitat dels països membres; dies després, pronosticaria que serien "molts" els països membres que en vetarien l'ingrés.

Quan Artur Mas va ser entrevistat a TV3 (15/10/12) i se li va preguntar directament per aquesta dificultat, va respondre que es podria solucionar "en 24 hores", si bé aclarint que utilitzava aquesta expressió en termes col·loquials; però dues setmanes després, Duran i Lleida semblava que donava la raó als adversaris, declarant en una ràdio (2/11/12): "Sé que Catalunya té pes econòmic i demogràfic per subsistir, però fora de la Unió Europea, no. Jo no vull que Catalunya sigui Kosovo". Duran no s'ha declarat mai independentista, però no hi ha dubte que amb ell molts que sí que ho són han despertat d'un somni: la independència no serà tan fàcil i l'adhesió a la Unió Europea potser no es podrà fer sense l'aquiescència d'Espanya.

Per la seva banda, molts dels contraris a la independència subscriuen la hipòtesi contrària, que Casimir de Dalmau ha anomenat "els llimbs de la no-Europa". Segons aquesta hipòtesi, Catalunya naixeria fora de la Unió Europea; el procés d'adhesió seria lent perquè així ho estableixen els tractats; a més, Espanya i altres països la farien impossible en vetar-la, i, mentrestant, Catalunya hauria d'abandonar l'euro i la Unió imposaria a les exportacions catalanes l'aranzel exterior comú, igual que als productes "russos, argentins o japonesos". En resum: si Catalunya tria la independència serà a costa de l'aïllament i la ruïna.

Es tracta d'una hipòtesi inconsistent. Diumenge passat vaig sumar-me a un col·lectiu de quinze economistes de diverses sensibilitats que tractàvem de posar seny en aquesta qüestió apel·lant al sentit comú i a un mínim coneixement de la realitat industrial i financera: suposant que Catalunya estat naixés fora de la Unió Europea, ni hauria d'abandonar l'euro ni la Unió li imposaria cap aranzel, perquè l'estaria imposant a totes les multinacionals amb interessos a Catalunya, i això seria per a elles insuportable. La imatge dels camions cisterna provinents de la refineria de Repsol sent aturats al límit de la província de Terol no té la més mínima credibilitat. Per altra banda, la hipòtesi dels llimbs de la no-Europa implica una Catalunya que ha nascut sense un acord amb el Regne d'Espanya que fixi de quina part del seu deute es fa càrrec, una hipòtesi del tot inassumible per a aquest estat. Un matrimoni endeutat pot divorciar-se a les bones o a les males, però mai sense un acord que defineixi com es reparteixen els deutes, i és absurd pensar que Catalunya acceptarà fer-se càrrec d'una part del deute sense la contrapartida de l'accés a la Unió Europea; ¿quina altra podria oferir-se-li?

Ni és prudent suposar que sense l'aquiescència d'Espanya la Catalunya estat naixerà dins la Unió o hi entrarà immediatament, ni és realista suposar que aquella la podria castigar amb l'aïllament polític i econòmic. No sabem com acabarà el procés encetat l'Onze de Setembre passat, però si l'independentisme no defalleix, de dues coses sí que podem estar segurs: que tard o d'hora s'arribarà a la taula de negociacions i que se'n sortirà amb referèndum o sense, amb independència o sense, però que si és amb independència serà amb deute i integrats a Europa.

¿La tercera hipòtesi inversemblant? La que ho és més de totes: suposar que es pot arribar a la taula de negociacions i obtenir-hi una millora substancial del finançament català (fins i tot reformant la Constitució!) sense necessitat d'estar disposats a l'escissió.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF