Publicitat
Publicitat

Efectivament, tot s'hi val

En el marc del debat unitarisme-independentisme, Alfredo Pastor preguntava retòricament si era legítim utilitzar arguments que no respectessin les posicions contràries. Més tard, i sense fer referència a aquest antecedent, Joan Majó declarava que havia començat una guerra -incruenta- entorn de la qüestió. Com que en una guerra la primera víctima és la veritat, em temo que, almenys per a alguns, fa temps que tot s'hi val. Veiem-ne dos exemples.

El primer és un article recent de Francesc de Carreras en què denunciava la història que es fa a Catalunya perquè, segons ell, està al servei d'una visió mitològica de la realitat; l'article ( Elliott i el debat català , 9/1/13) se centrava en la lectura de la desfeta de 1714. He llegit rèpliques per part de Germà Bel (que qüestiona la decadència econòmica del Principat en el XVII, que Carreras accepta com un fet) i d'Albert Sánchez Piñol, però no he llegit cap resposta a la primera denúncia que, en forma de pregunta, feia Carreras: "Per què (els historiadors catalans) no expliquen que l'11 de setembre de 1714 va ser el final d'una guerra de successió a la Corona espanyola provocada per l'enfrontament entre les grans potències europees?" Encara està a la venda el llibre que la Generalitat va editar en commemoració del tricentenari de l'inici del conflicte; es tracta d'una edició d'intencionalitat clarament política, com ho demostra la identitat de l'editor, el format (23x31, molta il·lustració, color), el pròleg (de Jordi Pujol) i el subtítol: Felip V i la pèrdua de les llibertats catalanes (1700-1714) . Ara bé, ¿amaga el context internacional, com denunciava Carreras? El títol de l'obra és eloqüent: Catalunya en un conflicte europeu . ¿Quin sentit té, doncs, la denúncia de Carreras si no és la calúmnia?

El segon exemple ens el proporciona la presentació per part de l'Instituto de Estudios Económicos d'un conjunt de treballs amb el títol La cuestión catalana, hoy . Perquè el lector es faci càrrec del pa que s'hi dóna, em centraré en un dels dos, que signa el catedràtic d'economia de la UAB Clemente Polo.

Polo analitza les relacions econòmiques entre Catalunya i la resta d'Espanya i conclou que una part molt significativa de la producció i l'ocupació catalanes depenen del mercat espanyol extracatalà. Forçant l'anàlisi, estima que gairebé el 50% de la producció industrial dependria d'aquell mercat. D'això conclou que " resulta evidente que una caída significativa de las exportaciones a España tendría efectos desastrosos sobre los sectores más dinámicos de la economía catalana ". Un cop aquí, especula que "en un escenario más bien optimista la reducción del 50% de las exportaciones al resto de España supondría una reducción [...] del 16,5% del empleo total. Un panorama sencillamente desolador " D'on surt aquest segon 50%? Misteri. Quins són els "escenaris" considerats? Enlloc no se'n parla.

Quin valor té aquest treball? Comencem per dir que no pot ser que la meitat de la producció industrial depengui del mercat espanyol extracatalà per la senzilla raó que les exportacions a la resta del món són més grans i, a més, hi ha el mercat interior. En segon lloc, ¿per què hauria de donar-se una reducció -i, a més, tan gran- de les exportacions a la resta d'Espanya? Polo ho justifica de passada observant que Catalunya exporta set vegades més a la resta d'Espanya que a França tot i que es tracta d'una economia més gran i amb la qual també comparteix frontera, una paradoxa que ell mateix ja s'ha ocupat d'aclarir: " El hecho de que Cataluña haya formado parte de España durante al menos cinco siglos […] explica la intensidad de las relaciones comerciales entre España y Cataluña ". Ara bé, la independència no alterarà la història ni la seva conseqüència: que les dues economies estan molt integrades.

¿Reduirà Repsol el subministrament a les seves benzineres espanyoles des de la seva refineria de Tarragona? ¿Deixaran de comprar Ariel o Massimo Dutti els consumidors espanyols perquè provenen de Mataró o de Tordera? ¿Ells sí però no pas els portuguesos o els francesos? ¿Deixaran de comprar plàstic de Solvay els transformadors espanyols perquè potser prové de Martorell? Es tracta de supòsits tan absurds com que Seat deixaria de comprar un component fabricat a Sòria que, en canvi, seguirien comprant la resta de plantes del grup VW.

El pitjor d'aquests treballs no és el menyspreu a la veracitat sinó que contribueixin a emmascarar el que el mateix Pastor denuncia com la gran absència del debat: la proposta de l'estat espanyol per als catalans.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF