Publicitat
Publicitat

Bogeria barcelonina

"La bogeria és repetir els mateixos errors esperant cada cop resultats diferents"

[Frase atribuïda sense fonament a Albert Einstein i que, en realitat, prové d'un manual per al tractament de la drogoaddicció]

Dimarts passat, el Sr. Jordi Martí, president del grup socialista a l'Ajuntament de Barcelona, compareixia en un acte públic per presentar les seves idees i els seus projectes. No estalvia ni retrets a l'actual govern municipal ni propostes alternatives, però no és el meu propòsit comentar ni una cosa ni l'altra, i diguem d'entrada que desitjo molts èxits al Sr. Martí en la mesura que el seu discurs, com és natural, està animat per la voluntat de fer millor la vida dels ciutadans. M'interesso només per una part molt concreta de la seva exposició.

El Sr. Martí diu que el principal problema de la ciutat és la situació social: massa atur, massa pobresa (incloent-hi casos de malnutrició infantil) i massa desigualtat, i esmenta que si la renda mitjana a les Tres Torres era fa pocs anys quatre vegades la de Nou Barris, ara ho és sis vegades.

Un dels assistents li formula la següent pregunta: "Ha fet una descripció molt dura de la situació social de la ciutat. Tenint en compte que el PSC havia estat governant-la des del 1979, ¿no creu que la causa d'aquesta situació no és ni el govern actual (que acaba d'arribar) ni la crisi (tenint en compte que, de tot Europa Occidental, és només a Espanya on es donen situacions de tal gravetat), sinó el model econòmic que hem seguit en els darrers anys?" L'assistent no qüestiona, doncs, ni el que preocupa al Sr. Martí ni el que proposa per solucionar-ho, sinó que es limita a demanar per l'anàlisi que fa de les causes.

El Sr. Martí contesta amb aplom que el model que ha seguit la ciutat és encertat, i esmenta els Jocs Olímpics, el Fòrum de les Cultures, Turisme de Barcelona, el 22@ i el World Mobile Congress. Considera que el model de transformació urbana és el correcte, que ens va ajudar a sortir de les crisis anteriors i que el que s'ha de fer és insistir-hi perquè ens ajudi a sortir d'aquesta.

En altres ocasions he parlat del fracàs de la Segona Restauració Espanyola i de la incapacitat dels seus dirigents per esmenar-lo. Ara bé, amb un 24% d'atur, és evident que Catalunya també ha fracassat i, econòmicament parlant, Catalunya no podria haver fracassat si no ho hagués fet Barcelona. Tanmateix, no som capaços de relacionar aquest fracàs amb el model econòmic que hem implantat. A Catalunya i a Barcelona, i sobretot des dels Jocs Olímpics, hem fet una aposta colossal pel turisme de masses que ha tingut un èxit tan gran que s'ha convertit en el nostre principal sector productiu. Fa trenta anys que celebrem nous rècords en el nombre de visitants i n'estem tan satisfets que considerem que si no podem tenir l'Eurovegas ens cal el Barcelona World perquè cada any vinguin més turistes a Barcelona i a Catalunya.

El problema que tenim no és financer ni de competitivitat, sinó mental. Els darrers trenta i tants anys han estat un fracàs per a Espanya, per a Catalunya i per a Barcelona no perquè no s'hagin fet coses importants i positives, que se n'han fet, sinó perquè trenta i tants anys després de les primeres eleccions democràtiques, de la Constitució i de l'Estatut, ni els nostres joves tenen present ni els nostres adults tenen futur com a pensionistes perquè hem apostat per un model equivocat, i no som capaços d'acceptar-ho.

És una llàstima que la corrupció ajudi a cegar-nos. Banquers i polítics han robat, sens dubte, però Barcelona i Catalunya no tenen molt atur, molta pobresa i molta desigualtat per aquest motiu (no han robat tant com això), sinó perquè els llocs de treball que hem creat a Barcelona i a Catalunya han estat sobretot producte de l'explosió turística fonamentada en l'atractiu arquitectònic i climàtic de la ciutat i del país: llocs de treball poc qualificats i mal remunerats que només han ocupat immigrants. Aquesta aposta ha anat en detriment dels sectors d'alta productivitat, que són els que ens calien per donar feina als joves. Creiem que tenim problemes, però l'únic problema que tenim és que ens pensem que els resoldrem seguint fent el mateix que hem fet fins ara.

El Sr. Martí lamenta el tancament de la Llibreria Catalònia, però considera "anecdòtic" que sigui substituïda per una hamburgueseria. Tampoc aquí sap veure la relació amb el model econòmic que ha triat la ciutat. Desitjo molts èxits al Sr. Martí i a tots els polítics municipals, però abans, que Santa Llúcia els millori la vista.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT