Barcelona està seca

A pocs dies per a l’inici de les festes, no sembla que el paraigua hagi de ser el regal estrella d’aquest any: avui fa exactament 46 dies que no plou a la ciutat, com tampoc ho fa a la majoria de comarques de Catalunya. Les precipitacions sovint apareixen de manera molt irregular i segurament en general a Catalunya aquest any no serà recordat com un dels anys extraordinàriament més secs, però les precipitacions sí que han sigut molt escasses en alguns punts de la costa i del prelitoral, sobretot al tram central i a les comarques de Girona. Tant és així que Barcelona és a punt de tancar el seu any més sec des del 1878.

Fins avui, aquest any a l’Observatori Fabra de Barcelona han plogut 345,5litres per metre quadrat, una xifra que suposa només un 58% del que hi acostuma a ploure de mitjana. Si no plouen 56l/m en els pocs dies que queden per tancar el 2015, aquest haurà sigut l’any més sec de la història del mític observatori del Tibidabo, on es van començar a recollir dades l’any 1914. La possibilitat que en els pròxims dotze dies plogui prou per evitar aquest rècord sembla bastant remota. Tot i que és molt probable que es bati el rècord de quantitat de pluja, no es podrà superar el rècord de menys dies de pluja en un sol any, ja que aquest any ha plogut 42 dies a Barcelona, una dada superior als 37 dies amb precipitació del 2006 i del 1945. La mitjana dels últims 30 anys han sigut 55 dies de pluja a Barcelona, és a dir, aquest any ha plogut un cop cada setmana i mitja, quan és normal que plogui de mitjana un cop per setmana. Tots aquests càlculs estan fets comptant com a dia de pluja tot aquell en què se supera el litre per metre quadrat.

Barcelona té una de les sèries de dades més llargues d’Europa. Gràcies al treball recent de recuperació d’arxius del Servei Meteorològic de Catalunya sabem que per trobar un any encara més sec que l’actual cal remuntar-se fins al 1878, quan van ploure a la ciutat 329,2 l/m. La sèrie de dades s’allarga fins a finals del segle XVIII, i és especialment curiós observar que des de llavors set dels deu anys més secs a la ciutat van ser entre el 1812 i el 1824. Què va passar aquells anys perquè se succeïssin de manera tan seguida un grapat d’anys extremadament secs?

La gran sequera del segle XIX

Segons el cap de l’àrea de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya i expert en la relació entre vulcanisme i clima, Marc Prohom, van ser dos els grans motius d’aquella etapa tan seca: d’una banda, un període de baixa activitat solar i, en segon lloc i més important, una acumulació de grans erupcions volcàniques. L’acumulació d’un nombre important de cendres a l’estratosfera va alterar el comportament habitual del clima i va fer que l’anticicló de les Açores se situés gairebé de manera permanent al sud d’Europa. Barcelona va viure una escassesa de pluges insòlita, especialment a la tardor, que és quan solen arribar les precipitacions més abundants al Mediterrani. De tots aquells anys el més sec va ser el 1817, en el qual van ploure només 216l/m a Barcelona, poc més d’una tercera part de la pluja habitual a la ciutat. Se sap també que aquesta anomalia de precipitacions va ser inversa en altres punts d’Europa: sèries de dades recuperades a Escòcia tenen precisament durant aquests anys el seu màxim històric de precipitacions.

En aquestes condicions fins i tot el conreu dels cereals era difícil. Segons l’expert en climatologia històrica Mariano Barriendos, està documentat que durant aquella època es va disparar l’arribada de vaixells que portaven cereals de l’exterior, i cap al final de la sequera, el 1821, una epidèmia de febre groga va matar un 6% de la població de Barcelona. Estem habituats a una fotografia del clima del passat que no passa dels 100 anys, però queda clar que quan s’amplia l’abast d’aquesta imatge es descobreixen períodes més extrems que molt probablement s’acabaran repetint.

Camí de la ratxa seca més llarga

Tot fa pensar que abans de Nadal no arribaran precipitacions, i en tot cas quedarem pendents d’una possible borrasca entre el dia 29 i el 30 de desembre en què hi ha concentrades bona part de les opcions de pluja abans no acabi l’any. Si finalment aquesta pertorbació es dilueix tancarem el 2015 amb una ratxa seca de 57 dies sense ploure, que ja seria una de les més importants que hi hagi hagut a Barcelona durant els últims 100 anys. La seqüència més llarga de dies sense pluja a Barcelona és força recent, entre el 28 de maig i el 5 d’agost del 2007 no hi va haver cap dia en què plogués més d’1l/m, una sèrie de 70 dies secs que suposa la més llarga de l’Observatori Fabra. L’hivern entre el 1966 i el 1967 i l’estiu del 1923 també hi va haver seqüències de més de dos mesos sense ploure, però si realment arribem a final d’any sense cap dia més de pluja la ratxa seca actual ja se situaria només per sota d’aquestes tres esmentades.

Any molt càlid

Aquesta setmana s’ha batut un rècord de temperatura força antic a Barcelona. L’Observatori Fabra del Tibidabo ha registrat per primer cop una temperatura superior als 20 graus durant un mes de desembre. Fins ara aquest llindar s’havia igualat dues vegades: tant l’1 de desembre del 1939 com l’11 del mateix mes de l’any 1915, que s’havia arribat exactament als 20 graus centígrads, però en aquesta època de l’any el termòmetre mai s’havia enfilat fins als 20,6 graus com va passar dimecres. Aquest rècord culmina un any que ha sigut molt càlid a Barcelona, especialment en els mesos de maig i juny i durant l’onada de calor difícil d’oblidar del juliol. Amb les dades dels onze primers mesos de l’any, el 2015 se situa com el quart any més càlid de la sèrie del Fabra, amb una mitjana de 17 graus, només a dues dècimes del rècord del 2006 i també molt a prop de les dades del 2003 i el 2001. Vistes les altes temperatures d’aquestes últimes setmanes no seria d’estranyar, doncs, que finalment el 2015 quedi com l’any més càlid de la sèrie de l’observatori del Tibidabo. Si més no, tot fa pensar que quedarà molt a prop de ser-ho.

Quin dia de la setmana ha plogut més vegades?

Tendim a pensar que la pluja ens visita més durant els caps de setmana que entre setmana, però ¿hi ha alguna cosa de cert en això? En els més de 100 anys de dades de l’Observatori Fabra, curiosament el dia amb més aparicions de la pluja ha sigut el dissabte: des del 1914 ha plogut 812 vegades en dissabte, mentre que el dia menys plujós, dimecres, només ha registrat pluja 762 cops. Per ordre, la resta de dies amb més aparicions de la pluja són dijous (804), divendres (781), dilluns (777), diumenge (773) i dimarts (767). Ha plogut 50 dissabtes més que dimecres en tots aquests anys. Si agafem només les dades d’aquest any ens trobem que dimecres ha sigut el dia amb més aparicions de la pluja (10); seguit de dimarts i dissabte, amb 9. El dia que ha plogut menys cops aquest any ha sigut el dilluns (3). Fa temps que la ciència intenta atribuir a la contaminació que generem algun efecte sobre la pluja. Si això fos realment així podria passar que efectivament alguns dies de la setmana plogués clarament amb més freqüència que d’altres, ja que els caps de setmana els nivells de contaminació acostumen a baixar. Però fins ara els estudis elaborats sobre el tema han donat resultats contradictoris. La doctora Maria del Carmen Moreno, de la Universitat de Barcelona, fa uns anys va dur a terme un estudi sobre més de 40 anys de dades i no va trobar cap correlació vàlida entre dies de pluja, quantitats i dia de la setmana.