Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

De les paraules als fets

La massificació no sorgeix del no-res i afecta els ciutadans de les Illes Balears dia sí i dia també

L'Ajuntament de Manacor prohibirà a partir de demà que s'aparqui al camí de Cala Varques. A partir d'ara tampoc no es promocionaran turísticament les cales verges del municipi amb doblers públics, ha dit el nou equip de govern. La massificació no sorgeix del no-res i afecta els ciutadans de les Illes Balears dia sí i dia també. Emperò la massificació no és només que els veïns no puguin anar a nedar a una cala de postal sense que sembli que són a una versió natural i vorera de mar de Festival Park, ni que ja no puguem anar per la serra de Tramuntana sense trobar cotxes aparcats arreu i eixams de quads que no se sap ben bé d'on han sortit. La massificació no és només l'abús dels espais naturals –la pèrdua de l'Arcàdia per part dels illencs arran de l'obertura al turisme de masses–, sinó també i sobretot una qüestió que respon a una planificació territorial determinada i que es pot –sí, es pot!– revertir mitjançant mesures tangibles. Des d'aquí, en proposam 10 de molt concretes als nous governants:

1.- Els ajuntaments han de revisar a la baixa els planejaments municipals, ja que en molts casos permeten duplicar la capacitat poblacional actual. El PGOU aprovat aquest gener a Felanitx per part del PP fixa el sostre de població en els 60.000 habitants, quan el municipi actualment en té uns 18.000. És només un exemple: a Porreres, el maig de 2014 l'equip de govern (El Pi) enviava al Consell unes Normes Subsidiàries que converteixen en urbanitzables els terrenys que envolten les rondes de circumval·lació elevant la població als 23.310 habitants, més de tres vegades més que l'actual.

2.- Creixement zero real. El Pla Territorial de Mallorca aprovat el 2004 per PP i UM preveia un sostre de població de 3 milions d'habitants. Amb aquesta norma ja caducada, el nou equip de govern presidit per Miquel Ensenyat ja ha dit que el nou Pla Territorial es basarà en el “creixement zero”. No basta, emperò, que la nova norma territorial no inclogui nous urbanitzables respecte de l'anterior, sinó que també ha d'apostar per reduir ostensiblement els terrenys que permeten nous creixements urbanístics i que no s'han desenvolupat. El creixement zero no s'ha de maquillar darrere els desenvolupaments que no s'han pogut executar a causa de la crisi o pels motius que siguin. Zero és zero.

3- Eliminar les exempcions urbanístiques que inclou la Llei agrària de Biel Company i que permet noves construccions en sòl rústic amb el pretext de la transformació de productes agraris. Una norma que permet un colador per a nous xalets en rústic. El conseller de Medi Ambient s'hi ha compromès públicament.

4. Fer efectiva la cessió de les competències urbanístiques a l'agència de disciplina urbanística en el cas de Mallorca i creació de la mateixa figura a Eivissa, on la indisciplina és aberrant. Després d'anys d'incompliments continuats per part dels ajuntaments, és evident que l'única via per fer complir la llei és l'allunyament de l'administració de l'administrat. De moment, l'agència ha estat un fracàs i en 6 anys només 6 ajuntaments s'hi han adherit.

5- Els consells insulars han de disposar de més mitjans per poder perseguir i enderrocar les construccions il·legals. La llei preveu responsabilitat penal per als qui deixin caducar expedients, emperò mai no s'ha arribat a aquest extrem.

6- Revisar la política de recursos hídrics per evitar noves perforacions del subsòl, especialment a les Pitiüses. Revisió tarifària, també, per tal que castigar encara més els consums exagerats. Obligar les infraestructures turístiques a disposar de circuits d'aigües diferenciats, per tal d'evitar que tot vagi a depuració directament.

7- No més ampliacions ni noves carreteres. Això inclou també la carretera Llucmajor – Campos. Qualsevol carretera és perillosa si s'hi produeixen avançaments continuats. Cal apostar per una política real de conscienciació ciutadana de la seguretat i posar les mesures restrictives que facin falta per evitar altes velocitats, que són les que provoquen els accidents.

8.- Política real de transport públic de qualitat. El Govern Bauzá va convertir el tren en un servei públic de tercera mitjançant polítiques continuades d'augment de les tarifes, retallades de personal i degradació de les estacions. El transport públic no ha de ser l'opció per quan no es té més remei, sinó l'alternativa real. Un territori limitat com són unes illes tenen les condicions ideals per estar ben connectades mitjançant una xarxa de transport públic eficient.

9- Revisió de la Llei turística (Delgado) i el Decret llei 1/2013 per eliminar les exoneracions a les tramitacions urbanístiques i les excepcions. La Llei de turisme, com a incentiu a les modernitzacions, va preveure una disposició que permetia als establiments turístics botar-se les màximes que estableix el planejament urbanístic. Sota el paraigua de la millora, es permetia així fer obres que es poden traduir a ampliacions de superfície i de l'ocupació, que en alguns casos poden arribar a superar fins al 20% les edificabilitats i ocupacions permeses. El Decret llei 1/2013 va més enllà i permet acollir-se als beneficis de superar els paràmetres territorials, urbanístics o turístics als hotels que es construïren o s'ampliaren de manera il·legal, fet que no permet la llei Delgado.

10- Eliminar l'amnistia urbanística aprovada per Biel Company i inclosa en la Llei del sòl i que permet legalitzar les edificacions irregulars prescrites en sòl rústic. Si bé és cert que les edificacions irregulars que ja han prescrit no donen cap rendiment a l'administració, només el fet de donar-los l'oportunitat de legalitzar-les encara que el Govern actual plantegi augmentar les sancions, ja suposa un premi. La disposició transitòria 10 de la Llei del sòl és un premi a la infracció sigui en els termes que sigui.