20/10/2016

Mariona Seguranyes: “La rebel·lia de Dalí neix a l’Empordà, fruit del moviment cultural de Figueres”

4 min
MARIONA SEGURANYES: “La rebel·lia de Dalí neix a l’Empordà,
 Fruit del moviment cultural de Figueres”

Obrir al públic la casa natal de Salvador Dalí suposarà obrir la porta a l’etapa vital i formativa més desconeguda del pintor, la dels anys d’infantesa i adolescència, i aportarà llum també al moviment cultural i intel·lectual que bullia a la Figueres de principis del segle passat. Ho assegura Mariona Seguranyes, historiadora de l’art, doctora en humanitats i experta en Salvador Dalí, que té l’encàrrec de l’Ajuntament de Figueres de redactar el projecte museogràfic de la casa on va néixer el pintor, on es va estar fins als vuit anys. L’Ajuntament, propietari de la casa, situada al carrer Monturiol, ha decidit desencallar el projecte i encarregar ja el disseny museogràfic a Seguranyes malgrat que l’Estat va anunciar fa un mes que retirava l’ajuda que havia promès de 500.000 euros per convertir la casa en museu. La data d’obertura és encara una incògnita.

Què aprendrà de Dalí el visitant que entri a la seva casa natal?

El que volem és explicar l’entorn familiar i intel·lectual del Dalí nen i adolescent, i ens interessa molt dibuixar el perfil del pare, el notari Salvador Dalí Cusí, que és un personatge molt interessant i fonamental en la formació de Dalí, però molt desconegut. I també definir el perfil d’Anna Maria Dalí, germana del pintor, que ha sigut la persona que ha custodiat la memòria familiar i ens la va donar a conèixer a través del seu llibre Salvador Dalí vist per la seva germana. Segurament si no hagués escrit aquest llibre hi hauria hagut una part de la formació de Dalí que se’ns hauria escapat. Quan es va reeditar el llibre, l’any 2012, vaig fer-ne un estudi introductori i em vaig adonar de l’enorme potencial de la figura de l’Anna Maria perquè obria una porta molt interessant per conèixer el pintor que havia quedat oblidada. Partiré en gran mesura d’aquesta memòria familiar custodiada per l’Anna Maria per enfocar el projecte museogràfic de la casa natal de Dalí.

Què revela en el llibre?

Explica episodis que remeten a la mare, a l’àvia i a una tieta, és a dir, a un entorn femení que té cura del Salvador i l’Anna Maria quan són petits amb una tendresa infinita, com si fos un univers de somni però que era ben real. Eren els anys en què els dos germans s’adormien cada dia a la falda de la mare mentre escoltaven la cançó de bressol L’àngel de la son. L’Anna Maria també aporta molts elements de l’adolescència del seu germà, un jove precoç que gràcies al pare es va formar en un ambient intel·lectual privilegiat i que estava sempre atent al que passava a Europa, especialment a París. També l’Anna Maria rep aquesta formació, que li dóna un bagatge cultural molt important.

L’estada de Dalí a la casa natal és curta, dura només vuit anys. ¿S’hi reflectirà només aquesta etapa?

El 1912 la família es trasllada a una casa veïna, a pocs metres del mateix carrer. Tot i que només museïtzem la primera casa, en concret la planta baixa, on hi havia la notaria del pare, i l’entresòl, on feien vida els Dalí, la nostra idea és enllaçar simbòlicament les dues cases. Volem que s’agermanin per recuperar la memòria dels primers anys de Dalí a Figueres amb la seva família, i després tancar el cercle quan el pintor hi retorna des dels Estats Units l’any 48, i recupera els espais en els quals va viure a la segona casa, on quan era adolescent havien fet estades Federico García Lorca i Luis Buñuel. I no ens oblidarem d’Es Llaner de Cadaqués. Segons explica Dalí als seus diaris de joventut, quan s’estava a Figueres desitjava que arribés l’estiu per anar a Cadaqués perquè hi trobava un espai d’inspiració i creació excepcional.

A través de la memòria familiar dels Dalí es proposa reivindicar també una edat d’or cultural de Figueres. Com ho farà?

No podem deixar de referir-nos al moviment intel·lectual i cultural que hi havia a la ciutat aquells anys perquè Dalí n’és fruit. Ens caldrà recuperar personatges com Juan Núñez, que va ser el seu referent iniciàtic i li va ensenyar el domini del dibuix, Puig Pujades, que va ser com un pare espiritual del pintor quan anys més tard va trencar amb el seu pare, Joan Subias, Ramon Pichot Gironès... I personatges del republicanisme empordanès federal, també molt presents en el Dalí d’aquells anys a través del seu pare. La rebel·lia de Dalí neix a l’Empordà. Paral·lelament a la formació que rep, Dalí estudia i llegeix moltíssim, i està atent a tot el que passa a Europa gràcies a les revistes que el seu oncle els fa arribar. Els primers encàrrecs li vindran d’aquest entorn: als 17 anys dissenya la carrossa de la cavalcada de Reis i el cartell de Fires per encàrrec de l’Ajuntament i als 20 anys Carles Fages de Climent li encarrega les il·lustracions de Les bruixes de Llers, entre d’altres.

¿Com s’explicarà tot això al visitant de la casa natal?

És el repte que tenim al davant. Hem fet una crida als figuerencs i empordanesos perquè ens facin arribar escriptures del notari Dalí, cartes, fotografies i tota mena de documents que ajudin a recuperar aquesta memòria històrica. Alguna cosa ja ens ha arribat. L’objectiu és que aquesta casa se la sentin seva perquè, de fet, serà una casa que parlarà de Figueres i l’Empordà, i de la seva gent.

¿Hi haurà obra pictòrica d’aquells anys? ¿Es comptarà amb la complicitat de la Fundació Gala - Salvador Dalí?

Estem en converses. La seva col·laboració és molt important per a nosaltres. Hem d’anar de bracet i la Fundació Gala - Salvador Dalí té una actitud plenament oberta. Tenim clar que aquesta casa ha de ser complementària al Museu Dalí i a les cases que hi ha actualment obertes al públic per voluntat del pintor, Portlligat i Púbol.

¿El fet que l’Estat hagi retirat l’ajuda econòmica promesa fa perillar el projecte?

És una qüestió que s’ha de resoldre. La voluntat de l’Ajuntament de tirar-lo endavant és ferma, però cal sumar esforços i fer pinya socialment i políticament entorn d’aquest projecte. Perquè recull la memòria de la ciutat, dels seus intel·lectuals i del seu pintor més il·lustre. Es tracta, per tant, d’un projecte de ciutat, i també de país.

stats