La salut a cop de clic

Fa unes setmanes vaig rebre un missatge directe de Twitter en què em convidaven a participar en un tweetchat sobre l’àmbit de la salut digital, és a dir, la intersecció entre el món de la salut i el de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). A un dia i una hora determinats ens vam citar a Twitter tota una colla de persones d’arreu del món i durant una hora vam estar intervenint a partir de les preguntes que una moderadora plantejava, fent servir a cada tuit una mateixa etiqueta (#eHealthChat). El cert és que va ser tota una experiència. Calia estar pendent del que s’anava dient i, alhora, escriure les teves pròpies idees. Em va costar una mica al principi, però un cop vaig assimilar-ho ho vaig trobar molt estimulant. Opinàvem des de diverses parts del món sense que això hagués implicat desplaçaments altament costosos en temps, diners i esforç.

Precisament aquesta accessibilitat és un dels aspectes que fa especialment atractiu el món de la salut digital (o eHealth, si voleu). L’altre aspecte, encara més rellevant, és el canvi de paradigma que pot representar. Com també el va representar la irrupció de l’educació en línia, en què no es tractava només de posar els continguts en suport digital sinó de repensar-ne el model. Per virtut o per necessitat, l’educació en línia pràcticament obliga a posar l’estudiant al centre. És així perquè el model fa molt difícil plantejar què ha de transmetre un professor perquè un estudiant aprengui i, en canvi, fa més fàcil planificar en funció del que necessita un estudiant per aprendre i adquirir coneixement i competències.

De manera anàloga, la salut digital no només significa posar en línia el coneixement i part de l’atenció sanitària, sinó que el que permet és modificar el model d’atenció posant el pacient al centre. És a dir, que cal aprofitar les possibilitats que les TIC ofereixen per incorporar les preferències del pacient. No és que aquest model no sigui possible sense les TIC, sinó que les TIC el faciliten. Internet ha permès la socialització del coneixement i avui dia és possible accedir a molta informació que abans només tenien els professionals, de manera que molts pacients i familiars són capaços de conèixer detalls del seu procés que abans ignoraven. Aprendre a gestionar bé aquesta informació i convertir-la en coneixement no és tan senzill, però a mesura que s’avança és més possible. No només perquè hi ha a l’abast formació per aprendre a destriar el gra de la palla pel que fa a la informació que circula, sinó perquè existeixen aplicacions que ho faciliten. Es calcula que de les 100.000 aplis de l’àmbit de la salut disponibles el 2014 es va passar a més de 160.000 el 2015, que van generar més de tres milions de descàrregues. Ara bé, discernir quines aplis són científicament més adequades és avui dia encara difícil. Falten més eines que permetin avaluar-les de manera ràpida, senzilla i fiable. I val a dir que són eines que fan falta tant per al pacient com per al professional. De la mateixa manera que avui a la consulta es donen consells contra el tabaquisme o l’obesitat, per què no s’hauria de poder recomanar una apli per deixar de fumar o fer el control dietètic? A més, les dades recollides a través de sensors i aplis, sovint de milers de persones, poden permetre fer un seguiment de la salut comunitària amb més precisió.

Ara, d’aquestes aplis sembla que només al voltant d’un 30% van dirigides a professionals i pacients. La resta s’adrecen al públic en general. Per tant, fins i tot seria més lògic parlar d’un model de salut centrat en la persona i no només en el pacient. I és que el model no ha de tractar només de l’atenció sanitària quan un té un problema de salut, sinó entendre la salut tal com la va definir l’Organització Mundial de la Salut: benestar físic, psíquic i social, i no només l’absència de malaltia. D’alguna manera, i només fixant-nos que una majoria aclaparadora d’aplis (70%) van dirigides als ciutadans en general, el món de les TIC ha entès perfectament que la salut és benestar i no només absència de malaltia. No és estrany, doncs, que al tweetchat la primera pregunta de la moderadora fos: “Què vol dir per a vosaltres la salut digital?” Segurament es pot convenir que significa identificar, desenvolupar, implementar i avaluar models i solucions basades en la tecnologia que millorin la qualitat de vida i la salut de les persones i les comunitats, així com la seva relació amb el sistema sanitari. I si és així, ens queda encara un llarg itinerari per recórrer en termes de salut digital.