Publicitat
Publicitat

Mals temps per a la igualtat

Els resultats de les eleccions del maig passat sembla que hagin donat una nova empenta a la igualtat entre homes i dones. Tenim més alcaldesses i regidores, més dones portaveus de partits polítics, i pot fer l’efecte que la igualtat ja és un fet. Lamentablement, però, encara en som molt lluny. Un informe de les Nacions Unides que revisa les polítiques espanyoles sobre igualtat entre homes i dones en els darrers anys, i el compliment dels compromisos internacionals signats en aquesta matèria, ens alerta de com, en lloc d’avançar, hem retrocedit en aquest àmbit.

L’informe procedeix de la CEDAW, organització de les Nacions Unides que fa una feina extraordinàriament seriosa. La CEDAW és la Convenció per a l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra les Dones i ha estat ratificada per 187 països, entre els quals Espanya des del 1984. Consta d’un comitè format per 23 persones expertes en temes d’igualtat i té com a objectiu supervisar i fer propostes de millora relatives a les polítiques públiques dels governs per progressar en el compliment dels drets de les dones. El darrer informe publicat sobre Espanya analitza què ha passat des del 2008 fins al 2014, i el balanç que en fa és especialment negatiu.

Tenint en compte la diversitat de temes que tracta l’informe, és difícil fer-ne una síntesi. Podríem dir, però, que fonamentalment s’assenyalen tres aspectes en els quals s’han produït retrocessos de les dones com a conseqüència de les polítiques estatals: en l’accés a recursos econòmics i possibilitats laborals, a causa de les polítiques d’austeritat; en la protecció enfront de situacions de perill i maltractaments de diversos tipus i, finalment, en la degradació dels organismes públics que, justament, havien de promoure la igualtat.

En relació a l’efecte de les polítiques d’austeritat, el comitè recorda que en temps de crisi és especialment important la protecció dels sectors més febles. Les dones són un dels grups més perjudicats en aquest període, amb un impacte desproporcionat pel que fa a l’atur, una bretxa salarial del 17,8% —superior a la mitjana de la Unió Europea— i una concentració en feines a temps parcial no desitjada que perjudica les seves carreres i futures pensions. Cal crear més llocs de treball a temps complet, quotes obligatòries de dones als consells d’administració de les grans empreses, accions positives per a dones immigrants, gitanes, mares soles, etc., i cal restablir el finançament de la llei d’atenció a les persones dependents.

Pel que fa a les polítiques contra la violència de gènere i la prostitució, l’informe és especialment dur. Assenyala que la violència de gènere no inclou solament la que s’exerceix contra la parella, sinó també envers les criatures, i recorda que hi ha hagut vint casos d’assassinats perpetrats per pares violents durant les visites; a més, indica que s’han deteriorat els serveis de protecció a dones i criatures en moltes comunitats autònomes, i que cal formar jutges, fiscals, policies, etc. per afrontar aquests casos. El comitè també es mostra preocupat pel tractament limitat del proxenetisme, que fa que no es pugui processar adequadament l’explotació de la prostitució, i demana una llei integral contra el tràfic de persones adaptada a les normes internacionals i un enfocament integral de la lluita contra la prostitució, amb polítiques que permetin sortir-ne a les dones que ho desitgin.

Respecte a les institucions que han d’impulsar la igualtat, la CEDAW considera que s’han afeblit, alhora que s’han diluït aquestes polítiques. L’eliminació del ministeri d’Igualtat i la conversió de l’Institut de la Dona espanyol en Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitats —pompós nom que emmascara els objectius per als quals va ser creat aquest institut, que també ha vist reduïdes les seves competències i recursos— han destruït la possibilitat de dur a terme accions efectives per impulsar la igualtat. La CEDAW recomana restablir el ministeri, dedicar més diners a aquestes polítiques i coordinar l’acció amb les comunitats autònomes, en moltes de les quals constata també pèrdues de recursos i d’eficiència pel que fa a la defensa dels drets de les dones.

El text encara incorpora altres recomanacions, dues de les quals toquen de ple decisions especialment polèmiques preses pel govern del PP: s’ha de revisar la llei d’educació i incloure l’educació per la igualtat i contra la violència de gènere en el currículum. I cal evitar la restricció de l’accés de les dones de 16 a 18 anys a l’avortament, confirmada en els darrers mesos.

Perquè siguin conegudes per totes les administracions públiques i ONG, aquestes recomanacions han de ser publicades en les quatre llengües oficials de l’Estat, i donar compte de les modificacions que es duguin a terme perquè la CEDAW en pugui seguir l’evolució.

Aquest informe ha estat considerat, internacionalment, com una advertència molt severa per al govern espanyol. Però què hi fa si estem en un cercle virtuós en què, segons el PP, ens hem convertit en exemple per a propis i aliens?

Són mals temps per a tot tipus d’igualtat i per a la defensa dels drets. Els governs conservadors estan sempre del costat dels poderosos i malauradament les dones encara formem la meitat més feble de la humanitat. Esperem que, aviat, altres governs siguin capaços de reprendre unes polítiques que mai no s’haurien d’haver abandonat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF