21/06/2017

Tres-cents milions per als Tres Turons

3 min

Les polítiques públiques, els plans urbanístics o les estratègies urbanes necessiten projectes concrets per materialitzar-se i poder-ne avaluar els impactes. Ara hi ha consens per actuar en matèria d’habitatge, però per on comencem?

Qui no ha somiat mai viure en un pis amb terrassa, amb vistes a la ciutat, en contacte amb la natura i a deu minuts de la Sagrada Família o les Glòries? Als Tres Turons això encara és possible, però guardeu el secret, perquè els bons emplaçaments cal preservar-los de la pressió immobiliària.

El turó de la Rovira, el del Carmel i el de la Creueta del Coll van patir l’especulació rampant de la postguerra fins als anys setanta amb la proliferació de l’habitatge informal, i l’extracció de primeres matèries com el ferro i l’excavació de grans pedreres han marcat l’entorn construït. Els successius governs democràtics han anat recuperant la memòria del lloc, primer la del barraquisme i després la de la Resistència contra els mitjans aeris del feixisme que atacaven des del mar, i alhora han anat invertint en la recuperació dels terrenys per a ús públic, de mica en mica i amb comptagotes.

Amb una mica de determinació els Tres Turons es podrien consolidar com un parc habitat i equipat, una àrea pilot per implementar les primeres solucions per al problema de l’habitatge, perquè hi ha un pla urbanístic aprovat que marca un full de ruta consistent.

Actualment als Tres Turons hi viuen unes 12.000 persones en uns 5.000 habitatges (1.100 edificis). És una àrea “afectada” urbanísticament, amb pisos en mal estat o un estat deficient, amb poca accessibilitat (la zona té molts pendents i poc transport públic), pocs ascensors i amb pisos més petits que en el conjunt de la ciutat. En aquest àmbit, l’Ajuntament és propietari del 78% del sòl, que ha adquirit per diversos mecanismes. Aparcar és complicat, i la pressió turística interna i externa generada per l’afluència a les Bateries Antiaèries i al Parc Güell genera més incomoditats als residents de l’entorn. Però, malgrat totes les dificultats, és un lloc magnífic, amb vistes excel·lents, en contacte amb la natura i amb una identitat molt marcada per barris tan excepcionals com Vallcarca, la Font d’en Fargues, el Carmel o el Guinardó.

En el pla urbanístic vigent, aprovat el 2010 amb difícils equilibris entre tots els actors implicats, es designen 295 habitatges per ser enderrocats i reubicats a les vores del parc, i això té un cost elevat. Es tracta d’una iniciativa 100% pública, amb una inversió prevista de gairebé 300 milions d’euros per al període 2010-2026 (és a dir, gairebé 19 milions d’euros a l’any, un pressupost superior a l’obra més gran d’aquest mandat, que és la cobertura de la ronda de Dalt, i una quantitat que cap govern no ha complert fins ara).

Malgrat el que fixa la normativa aprovada sobre els Tres Turons, el debat entre rehabilitar o construir de nou encara està vigent. Alguns dels residents més grans o amb casetes a l’interior del parc es volen quedar; d’altres ja s’han fet a la idea de marxar a un dels nous pisos que s’han de construir de nou a les vores del parc.

El debat és molt interessant: ¿és més sensat rehabilitar o enderrocar? Pot ser més lucratiu rehabilitar i especular que no pas construir de nou; tot depèn de les condicions que es posin a la rehabilitació. D’altra banda, el pla designa àrees per reallotjar els “afectats”, però no crea habitatge nou. ¿És un lloc òptim per ubicar-hi nous habitatges assequibles en règim de lloguer? Quines tipologies ho permetrien? Com es pot mantenir el caràcter i la identitat de la zona, amb actuacions de gra petit, de pocs pisos i pocs residents per escales? ¿Cal comprometre la qualitat de l’entorn per fer rendibles les operacions que ha d’impulsar el sector públic?

L’àrea dels Tres Turons pot ser un bon lloc per innovar en matèria legislativa; es podria assajar un pilot per a la nova llei d’arrendaments que blindi els contractes perquè tinguin durades raonables i garanteixin el dret a la propietat també per a l’arrendatari. En paral·lel, cal inventar mecanismes per invertir en la construcció de nous habitatges. Donada l’afluència de turistes al Parc Güell, i l’impacte que té sobre la zona, caldria estudiar com es pot finançar la transformació capturant part dels beneficis de l’entrada. El lloc és prou excepcional per decretar-hi mesures diferents, que descongelin una situació urbana que fa anys que pateix desinversions.

Reinventar Barcelona també és reforçar el caràcter residencial dels Tres Turons en detriment de l’activitat turística, que amenaça de fagocitar-los si no s’hi actua aviat. Tres-cents milions d’euros és una operació d’una envergadura similar a la de la plaça de les Glòries, el doble de la inversió del tramvia i similar a la cobertura de la ronda. ¿Ens hi posem?

stats