Publicitat
Publicitat

L'Eurocambra amenaça de vetar els comptes

Els diputats europeus tenen l'última paraula i alerten que "les negociacions de debò comencen ara"

L'Eurocambra es va encendre d'ira ahir quan va saber la tisorada als comptes europeus consensuada pels caps d'estat i de govern dels Vint-i-set. Poc després d'acabar la cimera de Brussel·les, els quatre líders dels principals grups polítics a l'Eurocambra -Joseph Daul, pel Partit Popular Europeu, Hannes Swoboda, pels socialistes, Guy Verhofstadt, pels liberals, i Rebecca Harms i Daniel Cohn-Bendit, pels Verds- van emetre un inèdit comunicat conjunt per advertir que "les negociacions de debò comencen ara".

"El Parlament Europeu no pot acceptar tal com està l'acord dels caps d'estat i de govern", deia el comunicat dels quatre líders parlamentaris, que també lamentava que el president del Consell de la UE, Herman van Rompuy, "no hagi parlat ni negociat" amb ells "els últims mesos".

L'ombra d'un veto de l'Eurocambra als comptes europeus es dibuixava sobre l'horitzó, sobretot després de la duresa de les paraules utilitzades en el text: "Aquest acord no reforçarà la competitivitat de l'economia europea. Tot al contrari, l'afeblirà. Això no és en l'interès dels ciutadans europeus", deia el comunicat, per marcar la posició de sortida en la negociació que ara s'obre.

De fet, aquest serà el primer cop que l'opinió del Parlament Europeu sobre les grans xifres de la Unió no serà purament simbòlica sinó que els poders que l'Eurocambra ha anat guanyat els últims anys, amb les reformes dels tractats de la UE, faran que siguin els 754 diputats d'Estrasburg els que tinguin l'última paraula a l'hora de validar l'acord cuinat a porta tancada a Brussel·les.

Les negociacions seran ara -sens dubte- molt més transparents, com ho és la posició que ahir van fixar els quatre portaveus dels grups polítics europeus. Reclamen flexibilitat entre les partides i els anys en què s'ha previst la despesa "per utilitzar de la millor manera" els recursos financers, així com revisar els comptes "cada dos o tres anys": "No acceptem una austeritat per a set anys", van afegir, ja que aquest és un marc financer amb els números globals per al període 2014-2020.

Més enllà d'aquestes dues mesures concretes, els eurodiputats també van tornar a reclamar que es replantegi la manera com es finança la UE: "Hem de posar en marxa nous mecanismes per obtenir recursos propis per al pressupost europeu que substitueixin progressivament el sistema actual, basat en les contribucions dels estats", van assegurar en relació a l'etern debat sobre d'on han de sortir els diners per pagar el que fa la UE.

Menys Europa

El president de la comissió de Pressupost del Parlament Europeu, el francès Alain Lamassoure, del Partit Popular Europeu, també va carregar ahir en un comunicat contra els pressupostos aprovats pels caps d'estat i de govern europeus. "D'aquest acord Europa en sortirà menys solidària, menys potent i finalment menys europea, profundament dividida entre interessos nacionals contradictoris", va assegurar Lamassoure, l'eurodiputat que tutelarà les negociacions dels futurs pressupostos amb els estats.

I enmig d'aquest ambient enrarit, de crispació i intercanvi de retrets, el Parlament Europeu hi dirà la seva. El president de l'Eurocambra, el socialista alemany Martin Schulz, dijous ja va deixar clar als vint-i-set líders europeus, a l'inici de la cimera, que "les retallades al pressupost europeu són estalvis fets en el lloc equivocat". De fet, el mateix president francès, François Hollande, va alegrar els eurodiputats quan dimarts els va dir a Estrasburg que era partidari d'estalviar, però no d'afeblir l'economia. Va arrencar els aplaudiments en un hemicicle que ara veu com d'aquella màxima, ara com ara, n'ha quedat ben poca cosa.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT