02/03/2013

Carwyn Jones: "Els dies dels estats nació han quedat obsolets"

2 min
Carwyn Jones: "Els dies dels estats nació han quedat obsolets"

Carwyn Jones, el primer ministre gal·lès, és el laborista britànic amb el càrrec públic més alt actualment al Regne Unit. Defensor de més autonomia per a Gal·les, confessa que veuria amb "tristesa" que Escòcia marxés del Regne Unit. Ahir va ser rebut pel president de la Generalitat, Artur Mas, amb qui va estrènyer una mica més els seus llaços de relació política i econòmica entre Catalunya i Gal·les.

Quin sentit té defensar les nacions sense estat a l'Europa d'avui?

Crec que els dies dels estats nació, de la diplomàcia del segle XIX, han quedat obsolets. És perfectament possible tenir múltiples identitats. Si prens Gal·les com a exemple, el 70% dels que consultis pel carrer et diran que són gal·lesos. Si els demanes si també són britànics et diran que sí. I també europeus, afegiran alguns. No veuen contradicció entre els diferents nivells d'identitat. La nostra identitat no està basada en l'aspiració de ser un estat sobirà.

¿El preocupa que Escòcia sigui independent?

Estaré molt trist si Escòcia se'n va del Regne Unit. Crec que Escòcia és molt útil a l'hora d'equilibrar el nostre país, ja que Anglaterra és molt gran i s'emporta bona part del pastís. Però és una qüestió que correspon decidir al poble escocès, ja que al Regne Unit el dret de secessió sí que està reconegut. A Gal·les, el debat no és sobre la independència -el suport a la secessió és molt petit-, sinó que és l'obtenció de més autonomia.

¿I la seva fórmula per a Escòcia és també més autonomia, abans que la independència?

Lamento que no s'hagin explorat altres opcions. Sospito que el poble escocès voldria un terme mitjà entre l'statu quo actual i la independència, però no els hi han ofert. Fa temps que demano una convenció constitucional al Regne Unit per tractar les relacions entre els poders de les diferents administracions i que tothom sàpiga on és. I passi el que passi al referèndum escocès, s'haurà de fer.

¿Vostè creu que el poble de Catalunya té dret a decidir si vol la independència?

Crec que aquesta és una qüestió que ha de ser resolta entre els governs de Catalunya i Espanya. Sé que són temes sensibles i no crec que sigui útil que algú de fora s'expressi en un sentit o l'altre.

¿Però l'actitud positiva entre Londres i Edimburg és un bon exemple per al cas català i espanyol?

Només puc parlar del Regne Unit, on el dret de secessió es va establir el 1920, quan bona part d'Irlanda va marxar, no és nou. La història britànica és diferent, la memòria històrica i les circumstàncies afecten la manera de pensar de la gent.

stats