La santíssima trinitat del congrés del PP: el pare Rajoy, el fill Errejón, i l’esperit sant de la Gürtel

MadridEl Partit Popular celebra el seu congrés a la Caja Mágica, un fred pavelló pensat per al tenis on el partit honorarà Mariano Rajoy, un home que ha fet de la paret del frontó una arma política. El conclave dels populars, gent d'ordre, viu pendent d'una santíssima trinitat amb el pare Rajoy, el fill Íñigo Errejón i l'Esperit Sant de la Gürtel. El títol de mare de Déu està repartit, perquè entre Maria Dolores de Cospedal, que podrà estar a missa al ministeri de Defensa i repicant al partit, Andrea Levy, una de les més sol·licitades pel selfies dels assistents, i Soraya Sáenz de Santamaría, omnipresent, es disputen el tron.

A Rajoy ningú li fa ombra, i més que el pare sembla infal·lible com el Papa de Roma. Cospedal, aprofitant l'escenari, el compara amb Rafa Nadal: quatre vegades ha guanyat el tenista balear el Masters de Madrid a la Caja Mágica, quatre vegades Rajoy ha sigut reescollit com a líder del PP. Per què? "Perquè t'ho has guanyat!", crida, com si en comptes d'un congrés fos en un acte d'homenatge. Tots lloen el líder, fins i tot la teòricament crítica Cristina Cifuentes, amfitriona, que parla de "l'enteresa i eficàcia" de Rajoy.

Per parlar al congrés del PP s'ha de seguir un patró retòric: oda a Rajoy, pal a Podem, dard a Catalunya, i autobombo. Ho mescla tot, com un suc detox per activar la militància, l'eurodiputat Esteban González Pons. Innovador, no es limita a comparar l'independentisme i el partit lila amb un sol element maligne, sinó que els equipara al feixisme, el nazisme, i el comunisme. Que cadascú triï el qui més li agradi.

L'independentisme queda, però, en un segon pla. El veritable protagonista de la cita del PP és Podem. El partit de Pablo Iglesias i Íñigo Errejón va pensar que era bona idea fer coincidir el seu congrés amb els dels populars, però el gest ha permès el PP convertir el seu conclave en una convenció nacional de sucar-hi pa. El bé a protegir és Íñigo Errejón, que té preocupat com un fill al seu pare a Rafael Hernando, portaveu del PP al Congrés. "Diuen que es preocupen de la gent i van a una plaça de toros a cops d'ampolla disposats a sacrificar a un nen". Cospedal tira de metàfora recurrent en discussions de parella i cita Iglesias i Errejón com els "Pimpinela de Vistalegre". Del pavelló de Podem al del PP hi ha més de 8 kilómetres, però potser Cospedal ha escoltat des d'aquí crítiques del número 2 al líder pel seu poder excessiu al cant de "No eres capaz ni siquiera / de dar un minuto de amor / tu estupido orgullo ha hecho/ creerte un ser superior".

Tota l'alegria queda enterbolida per un ocellet que sobrevola totes les intervencions. I no és precisament una gavina, o un xatrac, o que acabi votant la militància: un voltor anomenat corrupció que, el mateix dia que surt a la llum la primera sentència del cas Gürtel, pesa sobre totes les consciències. Tant, que Cospedal abandona un moment l'autocofoisme i el silenci sobre el tema per dir que "potser han fet tard" solucionant la corrupció. De seguida ha tornat l'orgull popular dient que "altres no han reaccionat mai", i tothom ha aplaudit. En la missa del PP, el feligrès és ordenat i quan un líder parla, tothom respon amén.