La mala salut de ferro de la confiança entre el Govern i la CUP
Els anticapitalistes tramitaran els comptes, però les polèmiques amb Junts pel Sí són constants
BarcelonaEl Govern aprovarà dimarts els pressupostos amb la seguretat que superaran el primer ple del Parlament gràcies als vots de la CUP i la convicció que els anticapitalistes, després de la negociació en les comissions, acabaran avalant els comptes. Enrere queda un intent frustrat de pressupostos que va deixar la legislatura al límit i va obligar el president del Govern, Carles Pugidemont, a una jugada arriscada: sotmetre’s a una qüestió de confiança del Parlament i proposar un canvi en el full de ruta per introduir-hi el referèndum. Tot una fórmula per bastir una “cadena de confiances” que resisteix amb mala salut de ferro: els avenços s’acompanyen de polèmiques sovintejades. Dos mesos després d’aquell ple, el Govern prepara els passos culminants del procés amb la CUP. Ha canviat el clima de les converses i hi ha més voluntat d’entesa que de fer causa dels recels. La lliçó, coincideixen fonts de Junts pel Sí i la CUP, està apresa: la coalició ha reduït les diferències entre el PDECat i ERC, i la renovació del secretariat dels anticapitalistes ha temperat els ànims. Als tres els uneix un objectiu comú: el referèndum.
“De la primera meitat de la legislatura a la segona hi ha un aprenentatge mutu”, expliquen fonts de la CUP, que mantenen que tots han deixat de “marcar territori” per buscar l’entesa. “Ni nosaltres som assimilables ni tampoc podem determinar absolutament tot el que fa Junts pel Sí”, exposen les mateixes fonts. “El codi de la negociació és diferent. Ara el terreny de joc està definit”, il·lustra un dels presents en les dues tandes de converses, que explica com en la negociació frustrada condicionants que es donaven per entesos van acabar per fer impossible l’entesa.
El clima en les converses pressupostàries no només ha millorat entre Junts pel Sí i la CUP. També els dos socis de la coalició independentista han minimitzat les seves diferències en política fiscal. La campanya electoral del 26-J va fer que s’airegessin, i la distància entre el PDECat i ERC també feia que la CUP afegís pressió per l’IRPF. Ara s’ha optat pel silenci i per assumir que hi ha plantejaments diferents: quan es parla de política fiscal la negociació deixa de ser entre Economia i la CUP i passa a haver-hi tres actors, incloent-hi el PDECat.
Tot i això, les polèmiques entre la coalició i els anticapitalistes són constants. L’executiu de Junts pel Sí pressiona repetint que sense comptes el país se’n va a eleccions i es perd l’oportunitat de fer el referèndum; la CUP els respon que no accepten xantatges i monitoritza el procés al minut per denunciar que “va més lent del que és desitjable”. L’enfrontament més acarnissat entre els dos socis es dóna amb Interior: la detenció de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, pels Mossos d’Esquadra, ha obert una ferida entre els cupaires i el conseller Jordi Jané, defensat pel Govern en ple.
¿Fan trontollar la confiança, aquests fets? “Una cosa és el que passa a la rebotiga, l’altra és el que es veu a l’aparador”, va metaforitzar dimarts el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, en una conferència organitzada per la Revista Mirall. Amb altres paraules, diverses fonts presents a les negociacions ho corroboren: “Anem trampejant, hi ha discrepàncies pactades que mirem d’esclarir i redreçar”, manté un dirigent de JxSí. “Cadascú fa el seu paper”, relativitza un company de files.
El mètode per resoldre les diferències de fons és assumir-les i separar-les dels pactes que fan funcionar la majoria parlamentària: una cosa és el procés, l’altra els pressupostos i, després, la resta de temes. “Quan hi ha discrepàncies les aïllem perquè no ho contaminin tot”, exposa una de les fonts. “En el procés estem coordinats i en els pressupostos s’està avançant, però encara hi ha dèficits importants”, expliquen des de la CUP.
Tant JxSí com els anticapitalistes relativitzen les diferències. Al cap i a la fi, apunten tots, les tradicions ideològiques dels tres partits són antitètiques. Ho exemplifica la reacció a la mort de Fidel Castro. Mentre la CUP l’acomiadava amb un minut de silenci i missatges de condol, ERC s’hi posava de perfil i el PDECat mostrava el seu rebuig: “Estem francament astorats pels missatges que lamenten la mort d’un dictador”, deplorava Marta Pascal.
N’hi ha prou amb la confiança?
La incògnita que s’haurà de resoldre en les pròximes setmanes és si el clima serà suficient per superar la votació definitiva dels pressupostos, prevista per al 8 de febrer. Junts pel Sí és optimista, però la CUP ja ha avisat que els comptes, tal com estan, no els agraden. Pressionaran en la tramitació, en una nova negociació que no serà fàcil. Vénen més mesos intensos de converses, però tots els actors coincideixen: dos mesos després, la confiança es manté.
