Publicitat
Publicitat
image-alt

EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

LLUÍS GAVALDÀ

L’unicorn

Em van dir que se n’anaven a comprar unes muscleres. Jo, acostumat a les platges tarragonines, no sabia ben bé de què em parlaven. Es veu que és un calçat imprescindible per entrar al mar gironí sense que...

Turista a casa

Arribat el mes d’agost ens ha tocat fer vacances també. Ens arriben després d’un any diferent i especial per a tots tres, un any de nous costums, noves amistats i un país nou on acomodar-nos i experimentar...

La barbacoa

No patiu, no us penso parlar de Georgie Dann ni de la seva obstinació per fer-nos avorrir els pantalons acampanats i la música en general per sempre més. No, del que vull parlar-vos és d’un costum ben...

Menjar Malament

Quan expliques que vius a Anglaterra tens molts números que et parlin, amb una rialleta sota el nas, de dos tòpics arrelats des de temps immemorials: el temps i el menjar. Ja t’hi pots escarrassar i...

Fi de curs

Així, com qui no vol la cosa, el meu fill ha acabat el seu primer any escolar a Anglaterra. Sembla que fos ahir quan el vam acompanyar, encorbatat i amb aquella cara que fa quan està nerviós, a una nova...

Les plantes

Hi ha moltes maneres de descobrir un país que visites. Pots dedicar els teus esforços a entrar a esglésies i fotografiar ruïnes i edificis singulars fins que els peus et facin xup-xup. A casa nostra som més...

Un nadó plora

Tots els manuals sobre com lluitar contra les fòbies diuen que la millor manera de sobreviure-hi és enfrontant-t’hi. Es veu que si tens pànic a les aranyes i vols superar-ho t’has de passar una estoneta...

Desubicat

Havíem arribat al poble massa aviat. El rellotge de l’estació marcava les onze i nosaltres no podíem registrar-nos a l’hotel fins a una hora més tard. Havíem arribat a aquell poblet costerut per poder...

Bicis i candaus

La felicitat és una cosa molt semblant a anar en bicicleta costa avall. Aquesta és una de les lliçons que hem après des que som en aquest poble d’Anglaterra. Suposo que hi té molt a veure el fet de no tenir...

Mal de panxa

Al principi no hi vaig donar gaire importància. De fet, vaig pensar que era una de les seves argúcies per no acabar-se el plat. “Ja hi som -em vaig dir-, ja tornem a tenir la comèdia del mal menjador”. A...

El Capde

M’agradaria començar aquest article explicant amb pèls i senyals com va ser el dia que vaig conèixer el Capde. Si feia sol o ja arribava el fred de la tardor o si va ser en un bar compartint un cafè o bé a...

Desconsolats

Hi ha una llei no escrita per la qual si dos pares es troben per fer petar la xerrada acabaran parlant dels seus nens. Ara bé, si els dones prou temps veuràs com apareix una nova llei encara més arrelada....

Dutxa o banyera?

Algun dia m’agradaria saber quin és el motiu real de la preferència dels anglesos per la banyera. Potser és el gust per la tradició o el superàvit d’aigua per habitant que gaudeixen amb aquest clima tan...

Petits detalls

És quan d’un dia per l’altre et diu que no cal que l’acompanyis a l’escola i marxa escopetejat sense fer-te ni un petó de comiat. Quan es tanca a la seva habitació i no goses entrar-hi per si l’enxampes...

Nit de cinema

La imatge, per coneguda, no és menys inquietant. La mare mirant possibles viatges a països indòmits amb el seu portàtil. El pare, o sigui jo, repassant els resums de la jornada de totes les lligues de...

Llenguatge universal

Un dels millors moments del Sant Jordi d’aquest any va passar quan una parella es van adonar de la samarreta que portava. Era d’una sèrie de televisió americana de fa trenta anys, la qual em té tan fascinat...

Un Sant Jordi radiant

Els meus veïns de casa són encantadors. Es passen les nits cantant amb una alegria molt poc britànica. Es nota que són músics i també que fa poc que festegen. Porten al damunt una alegria tan contagiosa que...

Aigua i alcohol

Res de dolent em podia passar. Havia fet el meu primer viatge transatlàntic després de deu anys de fòbia total a volar i tot havia anat com una seda. La pantalla plena de pel·lícules i jocs m’havia distret...

Un preadolescent a Nova York

Feia cinc anys que ens donava la tabarra. “Vull anar a Nova York!” “Però per què vols anar-hi?” “Perquè l’últim cop que vaig ser-hi era dins la panxa de la mama i no vaig veure gaire cosa”. Esclar, amb...

La cartera

Quan ho perds tot constantment hi ha certs mecanismes de defensa que has de desenvolupar. D’entrada necessites tenir les coses importants repetides: dues ulleres, tres parells de claus, mitja dotzena de...

Enyor de l’enyor

“I no t’enyores una mica de casa?” La pregunta és sincera, plena d’empatia i preocupació. Pateixen per tu, t’imaginen mirant l’infinit, repassant les esteles blanques dels avions que pinten el cel de color...

Un dels nostres

Quan vius a l’estranger, la distància fa que costums sagrats desapareguin i d’altres s’incorporin a la teva quotidianitat de manera inversemblant. El que abans eren vermuts d’olives farcides ara són tes amb...

Calçotada

Quan tornes a casa de terres angleses, encara que sigui per un parell de dies, el que més et fascina és el blau del cel i la manera com la llum, aquesta llum tan d’aquí i tan insolentment radiant, pinta les...

El paraigua

Quan tens certa tendència a extraviar-ho tot, hi ha objectes que es converteixen en enemics irreconciliables. No és pas culpa d’ells, esclar, sinó del teu mal cap, però el cert és que et fan passar tantes...

Les nenes

Adaptar-se a una nova escola no és fàcil. Entrar el primer dia i veure l’aula plena de desconeguts és una situació complicada i gens agradable. Has de pair que ja no ets un més de la classe, que els amics...

Plàstic

Reciclar, vet aquí un verb difícil de conjugar per als que vam néixer al segle passat. Que aixequi la mà qui no s’ha equivocat mai de contenidor. Va, que no us posarem cap multa, confesseu que més d’un cop...

Primera nevada

Cada cop que neva a Barcelona i TV3 omple mig Telenotícies amb connexions en diferents punts de la ciutat sempre em ve al cap què deu pensar la gent de Tremp, Puigcerdà o Salardú. Vull dir que em poso a la...

Volador accidental

Diu un còmic nord-americà que no tenim perdó de Déu quan ens queixem dels avions. Segons ell, només pel fet de levitar pels aires dins una màquina de ferro de dos mil quilos hauríem de passar-nos tot el...

La viquipèdia

Hi ha moltes coses del meu nen que em toquen la pera. Podria enumerar-les una per una i omplir aquest article amb els seus atacs sobtats de mal humor o amb aquell punt repel·lent i una mica sobrat que té...

Monopoly

Quan vius en un país on l’hivern és hivern i no pas aquesta broma que tenim a Catalunya t’adones, entre altres coses, de la importància que tenen els jocs de taula. Vull dir que no hi ha res com mirar des...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | Següent >