La democràcia russa continua paralítica
Si el partit liberal progressista Iàbloko o el també liberal Causa Justa -simpatitzant del president Medvédev- haguessin superat la barrera del 7% dels vots i aconseguit escons a la Duma, ara podríem estar dient que al règim de Putin s'hi obren escletxes. Però les xifres diuen altres coses.
Tot i que ha perdut el 15% dels vots, quantificat en 15 milions de paperetes, el partit putinista Rússia Unida conserva la majoria absoluta. En passar de 315 a 238 escons perd els dos terços de la Duma i, per tant, la possibilitat de modificar la Constitució, però això difícilment pot representar una sacsejada desestabilitzadora per al règim, ni a curt ni a mitjà termini.
Que el 2007 el 64% dels votants russos apostessin per Rússia Unida i que el 2011 la xifra s'hagi aprimat fins al 49% expressa el malestar de sectors de la societat irritats per l'intercanvi de cromos Putin/Medvédev, la corrupció i, sobretot, l'estancament econòmic després d'haver gaudit de la prosperitat sorgida de l'augment dels preus del gas i el petroli en els mercats internacionals.
Mirant bé els resultats de diumenge no passa per alt que uns quants milions de vots que l'electorat rus havia prestat a Putin -i a Medvédev en les últimes presidencials- han tornat als seus orígens. I els orígens no són precisament democràtics.
Els escons que perd Rússia Unida els guanyen el Partit Comunista -en tenia 57 i ara en té 92-, l'extrema dreta de Jirinovski -passa de 40 a 56 escons- i el simulacre de socialdemocràcia Rússia Justa -en tenia 38 i en té 64-. Els comunistes i els ultres de Jironovski, plegats, van ser majoritaris a la Duma fins que el 1999 -en plena retirada de Ieltsin i ascens de Putin- va irrompre el bloc Unitat Russa, patrocinat per oligarques, buròcrates i kagebistes, embrió del que seria Rússia Unida.
Tornant a l'inici: no hi ha hagut prou vot genuïnament democràtic per donar escons als liberals progressistes de Iàbloko. I noms de la dreta com Mikhaïl Kassiànov i Boris Netmsov van preferir no presentar-se. Potser perquè saben que la gent els associa als temps de Ilestin, en què democràcia i lliure mercat van esdevenir sinònims de privatització delictiva, robatori i misèria. El terreny adobat que va trobar Putin per sembrar-hi la seva "modernització autoritària" basada a donar seguretat i prosperitat a canvi de llibertats i drets civils.
"Recursos administratius"
La democràcia paralítica russa és la projecció d'una societat massa temps maltractada. Les denúncies de frau electoral d'aquests dies no són estranyes en una Rússia on la convocatòria a les urnes sempre ha anat acompanyada de formulacions com ara que, per guanyar eleccions, a més d'idees i programa cal tenir "recursos administratius".
Durant els pròxims tres mesos Putin tindrà ben presents els moviments de vot d'aquestes parlamentàries, perquè el resultat de les presidencials del 4 de març del 2012 encaixin plenament amb l'esquema previst.
