Letònia torna a mirar Rússia
La victòria per majoria relativa dels russòfons a les eleccions parlamentàries del 17 de setembre sacseja la independència de Letònia d'ara fa vint anys. L'anomenat Centre de l'Harmonia, de Nils Uixakov -líder carismàtic de 35 anys que en fa dos va ser elegit sorprenentment alcalde de Riga- ha aconseguit el 27% dels vots amb un programa de superació dels enfrontaments nacionalistes i, alhora, de plantejar la sortida de la crisi enterrant l'austeritat i les retallades, i restablir un sistema de regulació de l'economia.
Nils Uixakov ha arribat al 27% gràcies als vots no només de la minoria russòfona sinó també de molts letons d'origen, farts de la corrupció que esquitxa la classe política. Es tracta d'un fenomen transversal. Les eleccions van ser possibles a partir d'un referèndum de dissolució de l'anterior legislatura davant del fet que nombrosos diputats es resistien a ser investigats per la fiscalia.
Una crisi social i institucional que el president de la república, Vatdis Zatlers, va resoldre per sorpresa -pocs dies abans d'acabar el seu mandat- convocant el plebiscit del 23 de julilol, que donaria un 94% de vots favorables a convocar noves eleccions. Tot un indici de capgirament polític en un país d'economia especulativa i de democràcia de baixa intensitat que no ha aconseguit en els últims vint anys regular unes condicions mínimes de respecte als drets civils.
Precisament la gran pregunta que ara com ara plana sobre la societat letona és quins resultats hauria tret Nils Uixakov i el seu Centre de l'Hamonia si en les eleccions haguessin pogut votar tots els membres de la minoria russa, que representen una tercera part de la població. Perquè el russòfons censats amb dret a vot només representen la meitat de tots els russos de Letònia, uns 350.000.
Apartheid i naturalització
L'altra meitat, els altres 350.000, no tenen dret a vot, són "no ciutadans": viuen una mena d'apartheid, de llimbs administratius, del qual només poden sortir si accepten la "naturalització" letona basada en proves lingüístiques teòriques i pràctiques. Una segregació que l'Estat letó ha anat arrossegant per la por de tornar a ser absorbits per Rússia.
I va ser Rússia precisament que a començaments del 2009 i des de l'Institut de Relacions Internacionals de Moscou va advertir que la crisi -a Letònia el PIB es va contreure un 10%- tindria profundes conseqüències per als seus antics satèl·lits. Sobretot perquè societats de l'est, després de suportar forts ajustaments durant les transicions dels anys noranta, viurien la frustració d'adonar-se que la gran promesa europea, al final, arribava a mig fer o no arribava. I les elits, hereves de les velles nomenklatures , enfeinades en les seves aficions corruptes, no serien capaces d'establir cap diàleg, i aleshores el conflicte seria inevitable. A Letònia, representat pel vot pro rus.
El record soviètic
Molts letons tornen, doncs, a mirar cap a Moscou. Però sense perdre de vista els anys de captiveri sota la Unió Soviètica. I això prou que ho sap el nou líder Nils Uixakov, al qual no serà fàcil arribar a primer ministre mentre no aclareixi i moduli les seves excel·lents relacions amb el primer ministre i futur president Vladímir Putin.
