El sentit del viatge
Amb les vacances arriba, per a molts, l’oportunitat d’emprendre viatges propers o llunyans que trenquen rutines, alteren la noció del temps i eixamplen horitzons vitals. Però quin és el sentit del viatge? Per què viatgem?
L’impuls immediat és dir que viatgem per aventura, per desig de conèixer món, per afany de descobrir altres cultures i paisatges. Aquesta és la funció primigènia del viatge, que ja trobem en els aventurers clàssics. El motor d’aquest estímul inicial seria la curiositat i el plaer de la descoberta i el coneixement.
També es pot viatjar per escapar. El viatge serveix per fugir de situacions dramàtiques. Les migracions forçades o els exilis són els exemples més quotidians d’un món en què la mobilitat s’ha convertit en un dels fenòmens antropològics més rellevants. Però també podem voler fugir de situacions menys extremes. Viatjar permet sortir d’una rutina que no ens satisfà o obrir un parèntesi en una vida quotidiana sense aparent sentit. En la permanent cerca d’un mateix, el viatge pot omplir temporalment el buit. El desplaçament no acostuma a resoldre el conflicte, però hi posa distància i permet transformar-lo. L’impuls d’aquest tipus de viatge és la incomoditat.
Però viatjar pot no tenir cap propòsit concret. Aquest és probablement el sentit del viatge que més s’ha perdut els darrers temps. És el viatge cap a terrenys desconeguts, sense mapes ni GPS, en què s’ha d’estar disposat a entrar a llocs incerts i imprevisibles. A no saber com ni quan s’hi arriba, ni què hi passarà. És l’estar oberts a perdre’s. Aquest viatge implica una nova cultura del temps, que trenqui l’acceleració de la vida actual i creï buits que permetin eixamplar les fronteres de la nostra imaginació. Implica tornar a aprendre a perdre el temps. A cultivar la contemplació i a deixar-se sorprendre pel que no esperem ni hem planificat. Aquest viatge és un acte de resistència. Suposa oposar-se a l’actual dinàmica precipitadora del temps, que és còmoda perquè no deixa espai per fer preguntes. Aquí les noves tecnologies hi tenen una part de responsabilitat. Primer, perquè la connexió permanent no deixa espai per a l’imprevist ni l’impensable; i, després, perquè han transformat la mateixa naturalesa del viatge. La informació il·limitada semblaria haver avortat el plaer de descobrir. Per què cal viatjar si ho podem veure i viure tot des de la pantalla?
Viatjar cap a terrenys desconeguts ens connecta amb el més essencial de la nostra existència. L’amistat, l’amor, la imaginació, són exemples del que dóna més sentit a la nostra vida. El que en el fons més desitgem no és el que ens confirma tal com som, sinó el que eixampla els nostres límits, ens transporta cap a territoris incerts i ens fa ser noves persones. Aquest tipus de viatge és el que accepta el dubte i la sorpresa i el que reconeix que, afortunadament, encara queden moltes esferes que escapen al càlcul, la planificació i el control. Aquest viatge és una invitació a cultivar-les.
