Té futur la socialdemocràcia?
La política democràtica tendeix, per definició, a la dualitat. En la mesura que la línia de l’èxit se situa en la meitat més un, l’alineació en blocs es fa inevitable. Tot conflicte tendeix a la simplificació: dreta/esquerra, sobiranisme/unionisme, nacionalisme/cosmopolitisme. Per això el centrisme sol ser un miratge de poca duració. La confrontació democràtica havia pres la forma del bipartidisme fins a esdevenir estrictament simbòlica: l’esquerra actuava de recanvi de la dreta quan aquesta es cremava. Però a mesura que les fractures han trencat l’estat d’indiferència política i d’il·lusió benestant que garantia un còmode control de les societats europees, han aparegut noves veus. A Espanya el joc dreta/esquerra ja no és cosa de dos. I, mentre que a França el Partit Socialista surt del poder en ple naufragi, en altres llocs sembla com si la socialdemocràcia tornés a remuntar.
¿Té futur encara la socialdemocràcia? Recentment hem vist el retorn de discursos genuïnament socialdemòcrates en països com els EUA i la Gran Bretanya, representats per líders d’edat provecta que transmeten una imatge patriarcal amb accents força antics. La sorpresa ha estat que tant Sanders com Corbyn han tingut més bons resultats del que es preveia gràcies al suport de la gent jove. Corbyn ha estalonat May gràcies a la mobilització dels menors de 40 anys, que en un 60% han optat pels laboristes.
Aquest vot respon a unes polítiques infeudades per interessos de la part alta de la piràmide (tant la social com la d’edat), que han fet de la fractura generacional un dels principals problemes d’Europa. Tanmateix, sorprèn que les noves generacions s’adhereixin a la socialdemocràcia a través de lideratges veterans en comptes de generar-ne una versió pròpia i renovada amb nous actors. Probablement voten un diagnòstic més que un programa. Però del fet que facin o no el pas de la nostàlgia per la música socialdemòcrata a la renovació de la partitura dependrà que els partits socialistes tinguin salvació o que agonitzin en el pou de les derrotes dolces. El PSOE, de congrés aquest cap de setmana, està en aquesta tessitura.
