Publicitat
Publicitat

RAONS

El cas Rajoy

El cas Bárcenas ja és el cas Rajoy. Per dues raons: perquè afecta el nucli central de la direcció del PP. I perquè Bárcenas és un home de Rajoy: ell el va promocionar, ell el va defensar, ell ha permès que, un cop formalment exclòs de la direcció del partit, seguís campant per la seu de Génova com si fos casa seva. I s'hi podria afegir més: el cas Bárcenas és un exemple del que passa quan s'aplica la doctrina Rajoy: esperar i no fer res, deixar que els problemes es podreixin. Probablement és el cas més greu de corrupció des de l'afer Roldán.

L'escàndol repunta, amb un salt qualitatiu en les acusacions, en un moment especialment delicat en què, mentre la ciutadania sobreviu com pot als estralls de l'austeritat, la profunda crisi institucional espanyola es manifesta cada dia amb una desfilada d'obscenitats de les elits del país que és una vexació permanent a una societat asfixiada. Tràfic d'influències, finançaments il·legals dels partits, trànsit de persones entre la política i el diner, salaris descomunals a directius d'empreses per compensar el mèrit d'haver enfonsat la companyia, transferència de diner públic per socialitzar les pèrdues bancàries. Per elemental responsabilitat, el PP no té dret a afrontar aquest tema a la defensiva. Té l'obligació d'aclarir-lo fins a l'última pesseta, siguin quins siguin els noms que en surtin esquitxats. Ens hi juguem el que ens queda de democràcia.

Els governants han d'aprendre tres coses. Primera, que en la societat de la informació no hi ha garantia d'impunitat, sempre es pot escapar de control un e-mail, una imatge, una conversa: al núvol hi és gairebé tot. Governar ja no garanteix les zones fosques del poder. Segona: que, malgrat tot, l'enemic principal segueix estant a casa, i que quasi tot el que aflora als mitjans ho fa de la mà d'un de la família. Tercera: que s'acaben els marges per al cinisme i la hipocresia. La gent està cansada del menyspreu d'unes elits incapaces de fer-se cabal del que passa al carrer. "La perspectiva econòmica és i ens fa socialment i políticament cecs", diu Ulrich Beck. ¿Ceguera, estupidesa o mala fe?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF