Publicitat
Publicitat

Sobre la humanitat del poder

1 . ÈXIT. Els moviments socials s'apunten un èxit inesperat. El PP s'ha vist obligat a claudicar i a votar a favor de l'adopció a tràmit de la iniciativa popular que demana la dació en pagament de les hipoteques. No s'han atrevit a dir que no al milió de persones que va firmar la proposta que ha arribat al Congrés i a una opinió pública molt sensibilitzada amb el drama dels desnonaments. Sembla que la societat recupera capacitat d'intimidació. I que un govern que ha gestionat la crisi amb la fredor del que no mira les persones a la cara s'ha vist obligat a fer un gest. El PP es quedava sol davant de la ciutadania i li ha agafat pànic. Veurem en què queda tot plegat. Però de moment el debat parlamentari està garantit. El més probable és que el govern aigualeixi totalment la iniciativa popular durant la seva tramitació. Tot el que ha estat capaç de fer fins ara és, en alguns casos molt restringits, donar una moratòria de dos anys, que vol dir que quan passi el temps els afectats estaran en una situació pitjor: tindran el mateix deute més els interessos. Solucions que maten. La pressió social haurà de continuar, perquè una societat digna no es pot permetre l'espiral de la pèrdua de feina i de casa amb la càrrega afegida d'un endeutament insuportable: un camí directe a la marginació. Aquesta rectificació en tota regla del govern demostra que la pressió de la ciutadania pot tenir resultats. Alguns es van ofendre quan Ada Colau va dir que s'assenyalaria aquells parlamentaris que votessin contra la dació. Com si no fossin responsables dels seus actes. Com si s'amaguessin en l'anonimat de la llista tancada per actuar amb tota impunitat. Si s'haguessin de jugar l'escó en una circumscripció, donant la cara davant la gent, què farien? L'advertència d'Ada Colau ha fet miracles. I s'ha salvat la dignitat de la democràcia. Ara bé, ¿el govern se seguirà negant a canviar les lleis hipotecàries perquè els bancs no volen que es toqui res?

2 . MANDAT. "El mandat de Benet XVI ha estat dominat per la guerra a ultrança contra la modernitat il·lustrada, en tots els seus aspectes més rellevants", diu el filòsof Flores d'Arcais. No es podia esperar altra cosa d'un teòleg que havia fet de la funció de guardià de la fe la seva missió. Els guardians sempre hi són per separar el pur de l'impur. Benet XVI es va moure entre la proclama antirelativista del seu primer sermó i l'exigència feta en el discurs de la Universitat de Ratisbona que la fe intervingui en la política. Aquesta prèdica va ser notícia per una frase desafortunada sobre la religió musulmana. Però el vertader missatge, el que defineix el projecte Ratzinger, fou la invitació a les altres religions del llibre a compartir una tasca: intervenir en la batalla política. Déu al mig dels negocis dels homes. L'islam no n'ha dubtat mai.

3 . HUMANITAT. La renúncia del Papa ha estat valorada com un gest d'humanitat. Es pot humanitzar una religió? La base de la religió és el que és sagrat. El que és sagrat es allò sobre el qual no es pot parlar. L'obscurantisme embolcalla la religió. La naturalesa de la figura del papa, adornada amb insòlits atributs com la infal·libilitat, es mou a mig camí entre Déu i els homes, en un territori per definició confús: el de la intermediació amb la transcendència. Certament la decisió papal de plegar és humana tant si es fa per decisió lliure com per pressió dels altres. Però, ¿pot ser humà un papa sense que en resulti afectada la institució? Humanitzar és dessacralitzar. Quan es dessacralitzen les religions perden misteri i, per tant, poder màgic. Paradoxalment, el teòleg Ratzinger, amb el seu gest, contribueix al desencantament del catolicisme.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF