Publicitat
Publicitat

RAONS

Nacionalisme 'debole'

La independència m'empaita. Aquesta setmana vaig ser dos dies a París. Vaig pensar que em serviria per prendre una mica de distància amb la campanya electoral. Arribo directe de l'avió a una reunió i la primera persona que em trobo és un enginyer amb un càrrec important a Microsoft. És català de Perpinyà. Com veus el que està passant a Catalunya? T'ho pots imaginar, em contesta, si et dic que sóc de l'ANC de la Catalunya Nord. No saps el que costa explicar tot això als francesos, em diu. No m'estranya. I no trigo gaire a verificar-ho. Tenen curiositat i fan preguntes, però et miren com si expliquessis un conte de ciència-ficció.

L'endemà participo en una taula rodona sobre cultura i desenvolupament sostenible amb tres persones més. Una d'elles, una professora francesa de sociologia de la comunicació, fa notar en la seva intervenció que ella també és catalana. Ho diu dues vegades, sense que tregui gaire cap a res. En té ganes. En acabar, parlem: el seus pares eren de Sant Feliu de Guíxols. Ella amb prou feines parla el català. Però li agrada dir que és catalana. Si et quedes a dinar, em diu, no et preguntaran per altra cosa.

Per què? Malgrat que les barreres cultures nacionals són encara molt fortes i els debats polítics i culturals dels països europeus molt endogàmics, especialment a França, amb la Unió Europea vivim més junts i instintivament tenim les antenes més enfocades cap als altres. Però crec que, en aquest cas, els motius de la curiositat són tres: la raresa -a França que algú es vulgui independitzar no passa de la categoria d'acudit, i per tant no acaben de creure que pugui anar de veritat-; la sorpresa -de cop, en la morositat política de l'Europa actual apareix un projecte polític fort, de redistribució radical del poder institucional-; la mobilització -com i per què en un moment de cultura de la indiferència i despolitització sorgeix un moviment social així-. Tanmateix, una pregunta és recurrent: ¿és indici d'un rebrot dels vells nacionalismes a Europa? Més aviat seria del nacionalisme debole (feble), que diria Vattimo.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF