Publicitat
Publicitat

RAONS

Moviments socials

Ja fa temps que els moviments socials ocupen espais abandonats per la política, en general, i per l'esquerra, en particular. Han obert clarianes en la cultura de la indiferència. Ho hem vist amb el 15-M i les plataformes que han posat a l'agenda el drama dels desnonaments i amb els moviments socials per la independència que van culminar amb la manifestació de l'11-S. Sense entrar en la diferent fenomenologia i la seva composició, cal reconèixer que estan recuperant l'interès per la política, que han contribuït a fer reviure el debat ideològic i que han acabat amb el mite que negava qualsevol hipòtesi de transformació social. En unes societats en què el valor de canvi sembla passar per davant de qualsevol altra consideració, no em sembla poc. Quan la política, sotmesa a l'imperatiu de l'austeritat, és incapaç d'oferir horitzons a la ciutadania és positiu que aquesta obri camins i faci pressió sobre unes elits massa allunyades. La valoració d'aquests moviments va per barris. Els que no fa gaire presentaven els indignats com un perill públic, ara troben totes les gràcies a un moviment mesocràtic com el de la independència. I alguns, que veien amb simpatia els indignats , l'11-S van descobrir les maldats dels moviments socials. Cada cop que aquests moviments ocupen un lloc de referència, sorgeixen veus per desqualificar-los. L'argument ve a dir que dels projectes sorgits d'aquests moviments no se'n pot esperar res perquè desborden els marcs legals i democràtics. No hi ha dubte que tenen problemes per transformar-se en política. Però ¿algú em pot dir què seria dels drets dels treballadors -en plena erosió- sense les grans mobilitzacions obreres?; i ¿què seria dels negres americans si les mobilitzacions dels anys 60 no haguessin forçat Johnson a firmar l'Acta dels Drets Civils?; o ¿què passaria als països de l'Est si els moviments socials no haguessin evidenciat la desfeta econòmica i moral d'aquells règims? Vivim un moment en què o creix la pressió des de baix o seguirem pel camí regressiu marcat per uns polítics aferrats a la idea que no hi ha alternativa.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF