Mite i ridícul
Joan Carles I està enfadat: no l’han volgut a l’acte de commemoració de l’aniversari de les primeres eleccions democràtiques. El record del 15 de juny de 1977 ha omplert molt espai als mitjans, però un cop més s’ha perdut una oportunitat d’aprofundir en la interpretació d’aquella època. Com és sabut, l’únic vincle de la democràcia naixent amb les institucions republicanes fou el retorn a Catalunya del president Tarradellas. Sense possibilitat d’apel·lació a la República, la Transició funciona com el mite fundacional de la monarquia parlamentària del 1978. I aquesta fabulació ha dominat la commemoració.
El mite de la Transició es basa en dos fets alternatius: la voluntat de reconciliació de totes les parts, que es va traduir en positius esforços de negociació, transacció i consens, i el caràcter pacífic del procés de construcció del nou règim. Tenen moltes ombres: el nombre de víctimes de la repressió franquista i postfranquista, de la violència dels comandos d’extrema dreta, dels grupuscles d’extrema esquerra, del terrorisme d’ETA i dels GAL i similars és prou gran perquè el caràcter incruent de la Transició sigui una faula, explicable potser per comparació amb el temor a una guerra civil.
El consens és un dels mites més allargats de la Transició, ara d’actualitat com a model enfront del Procés. Però una dinàmica de transacció i consens necessita reconeixement mutu i voluntat d’acord, cosa difícil de creure quan Santamaría diu que “l’acord és possible però només si la Generalitat aconsegueix canviar les lleis del Congrés”.
Però el més curiós d’aquesta celebració ha estat l’exclusió de Joan Carles I de la festa. L’emèrit va heretar el poder absolut del dictador el 1975; per bé i per mal va jugar un paper decisiu, i ara se li reconeix a tothom menys a ell. Diuen que de rei només n’hi ha un. És patètic que Felip VI o algú de l’entorn pugui pensar que guanyarà en grandesa i respectabilitat si menysté qui va ser al centre d’una Transició que ell no va viure. En la festa de la transició a la monarquia constitucional la Corona ha fet el ridícul.
