Lliçons britàniques
Ales Cartes filosòfiques, també anomenades Cartes angleses, Voltaire escrivia: “El temps que hauria de fer veure qui ha aconseguit la victòria no farà potser altra cosa que deixar la disputa més indecisa”. Des del referèndum del Brexit la Gran Bretanya viu en el dubte, i la situació es fa cada cop més confusa. Avui és legítim preguntar-se si les eleccions de dijous poden ser el principi de la fi del Brexit. Theresa May tenia pressa per fer escampar la boira. Tenia una majoria més que suficient per governar, però va veure els adversaris debilitats i va somiar que el vot li donava l’aura de lideratge que no té. Va convocar unes eleccions sense altre objectiu que la seva glòria personal. I els ciutadans, que fa temps que van per lliure, l’han castigat. May ha confirmat la desconnexió entre política i ciutadania. Els electors estan trobant gust a portar la contrària. Em temo que aviat sentirem dir que votem massa, que se’ns donen massa oportunitats.
La primera lliçó de les eleccions britàniques és, doncs, que l’oportunisme no té premi. La segona, que el Brexit és un embolic. Una decisió tan important com sortir de la UE és molt difícil de gestionar quan no hi ha un ampli consens a la societat. Que la Gran Bretanya encara està sorpresa de la seva pròpia gosadia ho confirma la desaparició del UKIP, principal impulsor de la ruptura. May buscava un ampli suport per a la negociació. I li han dit que no. La tercera lliçó és que la socialdemocràcia segueix desorientada. Quan un partit ha de celebrar la desfeta dolça (57 escons menys que el guanyador, tanmateix) és que té poca confiança en les seves forces. May qüestionada, el laborisme incapaç d’emergir com l’alternativa: Europa s’haurà de plantejar si vol canviar d’estratègia i intentar que la Gran Bretanya no se n’acabi d’anar.
Tanmateix, un afegitó: és curiós que, excepte a Espanya, els que donen una mica de vida a l’esquerra insubmisa, Corbyn, Sanders, Mélenchon, són gent gran que malgrat tot arrosseguen la gent jove. Els problemes estan identificats però costa que surtin respostes noves.¿On són els joves? ¿Se les estan pensant?
