28/01/2017

Contra la cridòria

2 min

“Antigament hom volia aconseguir per a si una reputació; això ara ja no basta, per tal com el mercat ha esdevingut massa gran -cal que hi hagi una cridòria. La conseqüència és que fins i tot les bones gorges han d’esgargamellar-se cridant i que les millors mercaderies han de ser ofertes amb veus ronques. Sense cridòria de mercat i sense ronquera, ara ja no hi ha cap geni”. Aquestes paraules són de l’aforisme 331 de La gaia ciència de Nietzsche, tenen prop de segle i mig. Però la veu ronca dels que busquen ser protagonistes i la cridòria de les xarxes són la nostra pròpia realitat. I configuren un espai en què no és fàcil retrobar la dignitat dels homes i l’expressió quotidiana dels sentiments. ¿Encara es pot veure el món des de la subjectivitat de la persona corrent, donant més relleu a les percepcions i a les emocions que a les accions? ¿Podem visitar els cossos en la seva realitat més enllà de la seva projecció virtual?

Últimament he vist dues pel·lícules que m’han transmès una peculiar serenitat i empatia, tant en les situacions més aparentment banals com en les més rotundament dramàtiques. Em refereixo a Patterson de Jim Jarmusch i a Frantz de François Ozon.

La primera és un poema sobre la rutina, una meditació sobre la repetició, que té l’atractiu de la responsabilitat controlada, de la realitat domesticada, de la vida sotmesa a una cadència familiar. El rutinari fer i desfer d’un xofer d’autobús de nom Patterson que ens mostra una ciutat, també Patterson, on la persona i l’entorn estan acoblats sense escapatòria però amb sorprenen naturalitat. La segona, Frantz, és un exercici sobre la culpa i la compensació, en que el pla tràgic -la mort d’un soldat alemany a la guerra- i el pla fictici -la construcció d’una fabulació piadosa per salvar la reconciliació- tracen una narració alternant el blanc i negre i el color per assenyalar que en el trauma també s’obren moments d’il·lusió. Dues pel·lícules contra la ronquera i la cridòria, perquè no perdem de vista que tota vida és una experiència radical i única.

stats