El saben aquell que diu que la F-1 ha canviat?
N’hi ha que diuen que, a la F-1, el que passa als tests de pretemporada no acostuma a ser representatiu del que després podem veure durant l’any. A les proves que es van fer al Circuit, els pilots de Ferrari van ser els més ràpids, i ahir van obtenir la victòria al GP d’Austràlia, cosa que faria miques, doncs, aquesta tesi.
Però també s’acostuma a afirmar que l’Albert Park és una pista especial, diferent, i que el que hi passa no necessàriament ha de marcar la pauta per a la resta de la campanya. Convé no ser gaire monolítics, doncs, en les conclusions que es poden treure després de la primera cursa de l’any.
La temporada és molt llarga -per a alguns, com ara McLaren, serà un calvari-, i encara poden passar moltes coses. O, dit d’una altra manera: el ciri és curt, i la processó -perquè mira que aquestes curses de F-1 sense avançaments s’hi assemblen, a les processons...-és molt llarga.
Ferrari ha començat molt bé l’any del seu setantè aniversari. Havien passat 1.625 dies des de l’última vegada que un pilot de l’escuderia va liderar el campionat. No guanyaven des de Singapur 2015, també gràcies al noi del ditet.
El 2010 també van començar la temporada amb una victòria, en aquella ocasió amb Alonso com a pilot, però el títol se’ls va escapar a l’última cursa per una errada en l’estratègia, justament el factor que aquesta vegada els ha permès reconciliar-se amb la victòria, combinat amb un desgast dels pneumàtics millor que els Mercedes, i amb la col·laboració de Verstappen, que va controlar molt bé Hamilton quan aquest va tornar a la pista després del canvi de rodes.
Tot indica que Ferrari està millor que en el passat. La incògnita és saber si gaire millor, i si aquesta progressió serà suficient per neutralitzar els Mercedes, que ahir van ser la demostració que el poder aburgesa i acomoda.
Ens havien promès una F-1 diferent, i només ho va ser parcialment. El GP d’Austràlia es va decidir al pit lane. Els cotxes van anar més ràpids, sí; la velocitat de pas pels revolts es va veure clarament, també. Però continuem sense fruir amb avançaments.
Massa aerodinàmica, massa frenada, massa amplada de tot plegat... i molt conservadorisme dels pilots, però també dels equips amb unes estratègies de cursa gens arriscades.
Amb uns pneumàtics cada vegada més durs, els GP seran d’una sola aturada, i això no aportarà gens d’emoció ni d’intensitat a les curses. Ens avorrirem molt.
