El Pepe de Castellfollit, encallat amb el catamarà en un port de Mallorca

GironaUn viatge ple de contratemps

Sabia que seria un viatge ple d’aventures, però mai no s’havia imaginat que les viuria tan a prop del principi. Fa quatre mesos Pepe Soto va salpar del canal de Santa Margarida de Roses amb el catamarà que havia construït al pati de casa seva a Castellfolit de la Roca amb l’objectiu de creuar l’Atlàntic tot sol. Calculava haver arribat a l’arxipèlag de San Blas, a Panamà, a finals de febrer, però ara està aturat al port de Pollença, a Mallorca, i només ha cobert 250 de les prop de 5.000 milles marines que preveia recórrer quan, el 22 d’octubre, va salpar acompanyat de Quim Masferrer enmig d’una gran expectació mediàtica.

L’actor va donar una empenta decisiva al projecte del Pepe en fer-lo aparèixer, el gener del 2016, al programa El foraster de TV3 i impulsant una campanya de micromecenatge que va recaptar 12.165 euros. Però tres setmanes després de començar un viatge que simbolitza la seva lluita contra el limfoma de Hodgkin, que l’assetja des de fa dècades i ja se li ha reproduït quatre cops, el navegant va topar amb el primer contratemps: Salvament Marítim el va haver de remolcar fins al port esportiu de Santa Eulària, a Eivissa, perquè havia perdut el motor de l’embarcació. Ha aconseguit un altre motor, però només li ha servit per cobrir cent milles marines fins a Pollença i per constatar que sortir del Mediterrani serà més complicat del que s’afigurava.

Amb un judici pendent

Capitania Marítima l’ha denunciat per haver desprecintat el catamarà, que havien immobilitzat en comprovar que els danys patits no li permetien navegar i que no tenia els permisos necessaris per fer-ho. “Vaig retirar el catamarà perquè no podia assumir els costos de tenir-lo aturat al port de Santa Eulària”, explica el Pepe. “A més, l’onatge estava destrossant el casc”, afegeix. A Pollença no ha de pagar i hi podrà arreglar l’embarcació. Mentre espera que li arribi la citació judicial, la seva principal preocupació és trobar un pal nou, ja que l’anterior el van trencar les tempestes de principis de febrer. El judici pendent i el mal estat del catamarà l’obligaran a ajornar el viatge almenys fins al setembre, tot i que la millor època per travessar l’Atlàntic és al novembre per aprofitar els vents alisis. Encara confia a arribar a Panamà, però la seva prioritat és tornar el catamarà al poble d’on va sortir i de qui ha agafat el nom.