EL GERMÀ PETIT
Misc 07/04/2014

Altres ho fan, però ho fan millor?

i
Jordi Sunyer
3 min

L’octubre de l’any passat, mitjans de tot el món repicaven una informació que afirmava que el Reial Madrid havia incorporat un petit futbolista japonès de nou anys que jugava a l’escola que el FC Barcelona va establir al Japó. Ben pocs, entre els quals el portal britànic Goal.com, van saber donar continuïtat a la notícia i anunciar que Takuhiro Nakai no va arribar a debutar mai amb l’elàstica blanca. Fonts del club van explicar que Pipi, com el van batejar a Valdebebas, havia passat proves de nivell amb l’aleví B madridista, i que els tècnics li havien observat qualitats per sobre de la mitjana de la seva edat. El Reial Madrid, amb tot, va obrir les portes a una incorporació futura, però va avortar el fitxatge de Nakai per tres motius: perquè a la residència del Reial Madrid s’accepten futbolistes a partir de la categoria infantil, perquè el notable salt cultural es considerava perjudicial per a la seva formació i perquè els pares de Pipi, feta ja la prova, continuaven residint i treballant al Japó.

La normativa de transferències internacionals de la FIFA valida les operacions amb menors d’edat extracomunitaris si els pares s’han traslladat al país del club que incorpora el jugador per motius fora de l’àmbit esportiu. L’argentí Leonel Coira va poder ingressar al Reial Madrid als set anys, en canvi, perquè des dels tres resideix a Fuenlabrada amb els seus germans i el seu pare, responsable d’una escola de futbol local. Miguel Coira, justament, va recomanar a la Casa Blanca un punta veneçolà de 12 anys, Manuel Godoy. Va marcar en un amistós de prova i va convèncer els tècnics del futbol base madridista, però, segons va informar el periodista veneçolà Daniel Prat, per rubricar el fitxatge el Madrid exigia el trasllat de la família a Espanya. El febrer del 2013 es va consumar l’acord, després que Coira presentés Godoy, també, a clubs argentins. El Reial Madrid té vuit jugadors estrangers en els seus quatre equips infantils i cadets.

Què diu la reglamentació?

La reglamentació també autoritza la inscripció de futbolistes nascuts a la Unió Europea d’entre setze i divuit anys. Héctor Bellerín, Jon Miquel Toral i Julio Pleguezuelo, els tres jugadors amb passat blaugrana que han disputat la vigent UEFA Youth League amb l’Arsenal, van arribar al nord de Londres havent complert l’edat requerida, tal com va ocórrer amb Sergi Canós, ara al Liverpool, i pràcticament també amb l’antic defensa de l’Espanyol Pablo Maffeo, que bufa espelmes el 12 de juliol. Però el 2010, en plena moratòria cap a l’obligat compliment de la normativa de la FIFA, el Chelsea va fitxar un espigat migcampista suec de catorze anys, Isak Ssewankambo, que despuntava en un equip de la rodalia de Göteborg. En un reportatge per a la web oficial de la UEFA, amb motiu de l’europeu sub-17, Ssewankambo, d’origen gambià, revelava que tenia família a Londres però que la seva mare viatjava amb ell des de Suècia.

El cas té semblances amb el de Brahim Abdelkader, futbolista malagueny de 14 anys que el Manchester City va pispar al Barça i que va viatjar a Anglaterra acompanyat pel seu pare. De les regles FIFA es desprèn que s’ha de donar una motivació extrafutbolística prèvia per part dels pares perquè tant la federació nacional com l’òrgan rector mundial acceptin l’operació. El 2010, per exemple, el Chelsea va poder incorporar sense problema el francès de 12 anys Jeremie Boga: la normativa actual encara no regia, però el pare de Boga era a la capital britànica per raons laborals des de feia dos anys.

Amb tot, l’experiència dels tècnics catalans que han treballat en clubs anglesos és que la Football Association es comporta amb rectitud quan ha de sol·licitar un transfer per a un jugador menor d’edat.

La vigent normativa de transferències de la FIFA pretenia frenar el tràfic de futbolistes i defensar els clubs d’origen, sobretot en països exportadors. Hi ha qui l’ha contravingut, però també hi ha qui, havent-se en teoria canviat tot, ha sabut fer que no canviés res.

stats