Les multinacionals i la justícia universal
Es parla molt de les conseqüències de guerres i conflictes violents: refugiats, inseguretat, extremisme violent, destrucció de relacions i mercats, etc. Es parla poc de les causes i de les iniciatives que intenten buscar aquestes causes i intervenir-hi. Algunes organitzacions internacionals, estats i multinacionals diuen que treballen sobre les causes, però ho fan amb un plantejament bàsicament militar. I per experiència sabem que el plantejament militar intervé en alguns nivells però no soluciona ni les causes ni les conseqüències de les guerres, especialment si es tracta de conflictes interns, com ho són avui la majoria de les guerres. Just després de la II Guerra Mundial, la creació de l’ONU i la signatura de tractats internacionals com el del genocidi i les Convencions de Ginebra partien d’aquest convenciment.
Durant les primeres dècades del segle XXI s’ha produït una intensificació de la internacionalització de les relacions en tots els nivells. És per això que molts països van adoptar legislacions i tractats internacionals que preveien la possibilitat d’investigar i enjudiciar crims internacionals greus que afectaven el conjunt de la comunitat internacional. Es parla de la justícia universal, en un sistema complex que complementa el Tribunal Penal Internacional i els tribunals de cada estat, per facilitar la detenció i investigació dels autors de crims internacionals més enllà de les fronteres nacionals.
A Espanya, el PSOE, amb altres partits, va provocar el 2009 la seva primera limitació a víctimes espanyoles; el 2014 el PP amb la seva majoria absoluta pràcticament va anul·lar la justícia universal a Espanya. Veient les llacunes que hi ha en determinats delictes internacionals, alguns partits com el PSOE, ERC, el PDECat, Cs, Podem i el PNB estan considerant recuperar la justícia universal. És una bona notícia. És una de les millors cooperacions internacionals que podem fer des d’Europa amb les persones i els pobles que pateixen greus violacions de drets humans. Amb un plantejament de justícia restaurativa, és molt més útil que les bombes. Tant de bo el Congrés aprovi una nova justícia universal que vagi més enllà d’intentar protegir només víctimes espanyoles o interessos espanyols. La lletra i l’esperit dels tractats internacionals ratificats per Espanya van en la direcció de protegir els drets humans dels atacs més greus que reben, sense importar la nacionalitat de les víctimes o els botxins.
D’altra banda, el legislador espanyol ja ha introduït la possibilitat que les empreses -no només les persones- cometin delictes, i preveu investigacions i penes específiques per a les empreses. Però avui són limitats els delictes que es poden atribuir a les empreses. Diverses actuacions dels diversos òrgans de l’ONU -com l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans, els grups d’experts sobre l’explotació il·legal de recursos naturals o el grup de treball sobre la utilització de mercenaris, entre d’altres- han posat en relleu la creixent participació d’empreses multinacionals en l’origen d’abusos de drets humans i crims internacionals a gran escala. Perquè ens en fem una idea, hi ha multinacionals que tenen més personal i més pressupost que la Generalitat de Catalunya. Empreses extractives de recursos naturals o empreses multinacionals militars i de seguretat participen directament en crims de guerra, pillatge de recursos naturals enmig de la guerra, crims contra la humanitat, tortura, desaparicions forçades o altres crims amb total impunitat. Aquests crims provoquen grans impactes en les persones i les comunitats, amb grans desplaçaments de persones refugiades i pèrdues humanes i econòmiques immenses que després impacten en molts altres països i les seves economies, incloent-hi la nostra. La participació de les empreses a través dels seus màxims responsables es produeix, de vegades, no només com a possibles autors directes sinó també com a cooperadors necessaris o còmplices de l’activitat desplegada per altres actors.
És per això que es fa necessari ampliar el catàleg de delictes susceptibles de ser comesos per la persona jurídica i incloure-hi els crims internacionals abans relacionats, i adaptar-ho als tractats internacionals subscrits per Espanya i a la realitat canviant que es produeix en aquests àmbits, amb la finalitat de prevenir i, si escau, investigar i enjudiciar aquestes conductes de forma adequada. La inclusió d’aquestes modalitats delictives en l’àmbit de la responsabilitat penal de la persona jurídica porta implícita l’obligació per a aquestes empreses d’adoptar “models d’organització i gestió, que inclouen les mesures de vigilància i control idònies per prevenir delictes d’aquesta naturalesa o per reduir de forma significativa el risc de la seva comissió”, adaptats a aquestes figures delictives. Ara que s’està revisant la justícia universal, és el moment d’incorporar aquests canvis necessaris.
