Publicitat
Publicitat
image-alt

LITERATURA

JORDI NOPCA

Han Kang: "Nosaltres no veiem la violència, però sempre és aquí"

A Han Kang no li agrada gaire marxar de Corea del Sud: a part del jet lag -problema menor que soluciona prenent cafè-, el pitjor dels viatges és que l’obliguen a interrompre el seu procés creatiu, que li...

La irreverència del 'Satíricon' recupera l'esplendor

"Mentre caminava perdut per tota la ciutat sense trobar on parava el nostre hostal, se m'ha acostat tot un senyor, que, amb molta amabilitat, s'ha ofert a fer-me de guia. Llavors, després de voltes i més...

Micronacions: un continent submergit i poètic

Tots nosaltres portem una micronació potencial a dins. Si ens ho proposéssim podríem fundar-ne una ara mateix, en un espai tan petit com la nostra habitació, designar el cap d’estat, la moneda, la llengua...

Passatge de les palmeres

Es troba en un carrer assolellat, amb una palmera molt alta que surt d’un sòcol de pedra. A pocs metres hi ha un altre sòcol on es veu la base escapçada d’una altra palmera, víctima de l’infame escarabat...

Benjamin Biolay, el ‘latin lover’ de la ‘chanson’

Palermo Hollywood, l’últim disc de Benjamin Biolay, és una declaració d’amor a Buenos Aires: a alguns dels seus ritmes musicals -que a les mans del francès gairebé sempre desprenen sensualitat-, a la seva...

Jean Echenoz: “Cada trenta anys diem que la novel·la està acabada”

Fa gairebé dues dècades, Jean Echenoz (Orange, 1947) va anunciar que feia les maletes i fugia a través del títol de la seva novena novel·la, Me’n vaig. No va ser una deserció immediata, però després d’un...

La imprescindible col·lecció Bernat Metge canvia de casa

El polític i advocat Francesc Cambó va repetir durant anys i en situacions ben diverses una consigna que va acabar fent-se realitat: “Si jo fos milionari, m’agradaria fundar alguna cosa important de cara...

El Kosmopolis més ambiciós

El Kosmopolis va néixer l’any 2002 al CCCB i en quinze anys de recorregut ha passat de ser només un festival biennal a oferir també una programació continuada amb la intenció d’explicar totes les cares de...

Aventures en primera persona en un vaixell pesquer a Alaska

“Puja a bord, doncs!”, crida un dels pescadors a la Lili al port de Kodiak, una ciutat minúscula situada en una illa d’Alaska. Ella, d’origen francès, acaba d’arribar al que ella considera que és “la fi del...

El rock’n’roll perd el ritme de Chuck Berry

"El rock’n’roll és el meu fill, però també el meu avi”, va dir Chuck Berry en una ocasió. Potser per aquest motiu les seves cançons -repartides en una vintena de discos d’estudi concentrats en només dues...

Mor Bernie Wrightson, gran exponent del còmic de terror

"Hi ha gent a qui li agrada la poesia. N'hi ha a qui li agraden els cotxes. A mi m'apassionen els monstres", explicava el dibuixant nord-americà Bernie Wrightson –mort aquest diumenge als 68 anys– fa tot...

Cinc cançons imprescindibles de Chuck Berry

[[OBJECT]] 1. 'Johnny B. Goode'. Gravada el 1958 als estudis de la discogràfica Chess Records, 'Johnny B. Goode' –potser la cançó més coneguda de Chuck Berry mundialment– explica la història d'un noi que...

Tesi doctoral

Sona el timbre de casa. Una vegada i, de seguida, una altra, aquesta durant un lapse de temps més generós. En Ricard Maria està tancat al despatx, revisant una escena de Tom i Jerry en què el protagonista...

Mor el Nobel caribeny Derek Walcott

“Cap home no perd l’ombra llevat que siga de nit, / i àdhuc llavors l’ombra hi està amagada, no perduda”, es pot llegir a Omeros, el poema èpic que Derek Walcott va publicar el 1990, dos anys abans que...

“Ja no hi ha res a perdre, quan arribes als 50 anys”

En Kim forma part de la nissaga dels Ráfales, que tenen un hotel al passeig de Gràcia de Barcelona, el Rafaeli. El seu pare diu en un fragment de Nosaltres dos (Columna): “Un hotel és la vida en...

“Si fos una actriu famosa fingiria la meva mort”

Escrius per motius molt diferents dels que et van portar a escriure? No puc recordar cap moment de la meva vida en què no hagi volgut escriure. Quan era petita, em gastava tots els diners que em donaven en...

Singular, lúcida i incòmoda: l'obra completa de Francesc Garriga

"Entens el sentit de l’expressió?”, deia Francesc Garriga Barata (1932-2015) amb la sornegueria que l’acompanyava gairebé sempre. Garriga et mirava fixament amb el seu parell d’ulls blaus -curiosos i alhora...

La cicatriu que ha deixat Lluís Izquierdo

Lluís Izquierdo -mort el 19 d’octubre del 2016 als 80 anys- va ser un dels professors més savis, digressius, irònics i imprevisibles de la Universitat de Barcelona, de la qual va ser catedràtic de...

La fascinació per Marcel Proust es consolida a Catalunya

És una obvietat, però cal repetir-la en un moment en què la immediatesa ho esborra tot i l’excel·lència ha quedat diluïda per l’obscenitat comercial: Marcel Proust és un dels referents fonamentals de la...

‘Like a diamond’

Ara que és tard i que s’acosta l’hora d’anar a dormir, una brisa lleugera i somiosa -aquest últim adjectiu és irònic- fa tremolar lleugerament els para-sols del costat de la piscina. La lluna penja entre...

“No vull fer mal, quan escric: és l’únic que tinc clar”

Vas començar a escriure 'El guant de plàstic rosa' l'any 2000. Han passat gairebé dues dècades des de llavors. En aquells moments ja feia temps que havies debutat amb 'El vent i la casa tancada' (Columna,...

“Un fetus pot sentir converses molt íntimes”

Hi ha escriptors que es passen la vida lluitant per aconseguir que la seva obra tingui certa repercussió -que aconsegueixi unes vendes respectables, traduccions i bones crítiques- i d’altres que han de...

Sara Mesa es capbussa en l’apocalipsi urbà

Des que va quedar finalista del premi Herralde l’any 2012 amb Cuatro por cuatro, Sara Mesa s’ha convertit en una de les veus imprescindibles de la nova narrativa espanyola. Cicatriz (Anagrama, 2015), que...

L’ombra

Aquesta nit he somiat que posava dins la rentadora tots els fulls que tinc escrits de la propera novel·la. No era un error, sinó un acte voluntari: sabó, suavitzant, programa curt, aigua freda. Una hora...

‘L’eclipsi’, de Georges Perec: tota una novel·la sense la lletra ‘a’

“Aquest llibre em sembla, com a gairebé tothom que l’ha llegit, una obra de culte, un fetitxe, una cosa estranya que tendeix a meravellar”, diu Adrià Pujol, que va néixer cinc anys després que Georges Perec...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | Següent >