Política de gestos

És difícil no veure la cimera d'ahir com una operació bàsicament comunicativa. Per l'escenificació, el moment i la manera com s'ha desenvolupat la reunió, convocada a corre-cuita però amb gran desplegament mediàtic. Tot plegat suggereix que Mas i el seu equip buscaven un cop d'efecte davant d'una conjuntura difícil. La creixent indignació de l'opinió pública amb la corrupció, i la successió de problemes judicials a Convergència i a Unió amenacen d'afeblir encara més el lideratge de Mas. Podem pensar que el president de la Generalitat ha estat més audaç que Rajoy i, almenys, ha fet alguna cosa. Però la política de gestos és arriscada: pot satisfer alguns afins, però si no va acompanyada de fets podria fer créixer la indignació. Sobretot en un context com l'actual, de gran sensibilitat social, amplificada per la situació econòmica.