Publicitat
Publicitat
image-alt

TOT COSTA

JORDI COSTA

Valverde i l’amor

M’agraden les persones que defugen posar-se medalles fins i tot quan se les mereixen. I queda clar que a Valverde n’hi podríem penjar unes quantes després de 101 dies com a entrenador del Barça. Ahir el...

Enyorar (o no) Neymar

Entenc que Valverde posi èmfasi en els resultats obtinguts fins ara pel Barça. És just perquè tan cert és que ha tingut un calendari inicial benèvol com que el mateix Atlètic de Madrid ve de deixar-se punts...

Viure agenollats

El president del Barça va emetre dijous un missatge institucional titulat “Diàleg, respecte i esport”, que resumia força bé el que va explicar sobre la posició del club davant la conjuntura que viu el...

Mal dia per jugar a pilota

M’agrada el futbol amb bogeria. Igual que hi ha gent que assegura que no podria viure sense música, la meva existència seria en blanc i negre sense futbol. Si fos per mi, n’hi hauria cada dia de l’any. Però...

La síndrome de la panxa plena

Ahir li van preguntar a Zidane si la Lliga està sentenciada. A 22 de setembre i, aparentment, de manera seriosa. Lògicament, el francès va tirar d’ironia. Perquè és veritat que el Madrid només ha remuntat...

Marta, porta’l al cine

Aquesta setmana ens ha deixat Jacint Borràs, exdirectiu blaugrana i autor -amb Jaume Rosell- de la pancarta “Maria Lluïsa, porta’l al cine”, que penjava sovint al Camp Nou en els dies més foscos del...

La genialitat de Valverde

S’esperava amb molta curiositat com sortiria Valverde de la inevitable pregunta sobre el seu grau de satisfacció amb el desenllaç estèril del mercat de fitxatges, tot just quinze dies després que hagués...

Qui signa aquest desgavell?

Tenir càrrec, tant és en quina disciplina treballis, vesteix molt. La pega és que, en teoria, quan van mal dades, els càrrecs han d’assumir responsabilitats pels seus fets. A Can Barça hi ha molts càrrecs,...

El club de la improvisació

Dembélé és un futbolista magnífic. Un talent jove amb recursos físics i tècnics en l’un contra un com n’hi havia pocs -per no dir cap- al mercat, un extrem espectacular dels que et fa aixecar de la cadira...

Apostant per un altre Umtiti

Quaranta-vuit dies després de l’últim partit oficial, Semedo és -al marge de les repesques de Deulofeu i Ortolà- el primer reforç del Barça. Ha sigut una llarga espera, farcida de destrempades davant la...

Segura i l’assumpció d’un error gruixut

De totes les notícies que han amanit la setmana blaugrana, que no han estat poques ni totes bones, i de tot el que va explicar el president Bartomeu en un tour d’entrevistes que ha substituït l’anunciada...

Pedro, Deulofeu i el tret al peu

Pedro Rodríguez, l’entranyable Pedrito, no s’ha distingit mai per les declaracions estridents. És per això que són significatives les seves respostes a la Cadena SER quan li van preguntar per l’estat actual...

L’estiu i l’hivern

Si l’aparell executiu del Barça actual té una virtut indiscutible és la discreció. Quan no volen que se sàpiga què tenen entre mans, acostumen a aconseguir-ho. I vull pensar que això és el que està passant...

Abonats al perfil baix

Hi ha alguna cosa en l’elecció de Sito Alonso per a la banqueta del Barça de bàsquet que em recorda la de Valverde per a la de futbol. Són dos entrenadors amb experiència i preparació contrastades, fins i...

Si no hi som, de què presumim?

Entenc que la temporada del Barça actual no convida precisament a l’eufòria i a la celebració, i menys quan encara ressonen les festes de la duodécima. És probable que ni tan sols les paraules del millor...

L’home tranquil

El barcelonisme tenia tanta fam de girar full a una temporada depriment, tantes ganes de normalitat en comparació amb l’anterior entrenador, i de sentir un discurs entenedor en contrast amb el del...

Manifesti’s, president

Ens diuen que potser compareixerà dilluns en roda de premsa, mala idea tenint en compte que és el dia previst per anunciar el nom del pròxim entrenador del Barça i que no convé barrejar assumptes que no...

La mirada de Gianluca Vialli

Que tots els mitjans de comunicació ens hàgim abocat a recordar un fet de fa 25 anys demostra la transcendència que va tenir. I acostumats a la bunquerització actual, deixa un punt de nostàlgia escoltar i...

Neymar, la cara de la preocupació

Afalta de les notes de final de temporada, la preocupació a Can Barça es distribueix en dos eixos: els resultats esportius i la situació econòmica. Que la part esportiva amoïna queda clar quan el portaveu...

Anestesiats

L’altre dia m’hi va fer pensar un oient: ¿com pot ser que portades de diaris, televisions i programes de ràdio -em poso al capdavant de la llista- donem tan poca repercussió a la pluja de cristos judicials...

Depèn del Barça

Un any més, l’Espanyol es creua en el camí del Barça cap al títol de Lliga. Tot i que els blaugranes encara no han perdut a Cornellà, acostuma a ser una de les sortides més exigents de cada curs, de manera...

Confiar en la ciclotímia

Un cop la realitat de la Champions ens ha confirmat que no és sensat esperar un miracle mensual, el Barça va al Bernabéu a disparar l’última bala. Costa ser optimista perquè l’equip ha estat inestable i poc...

D’agitador a piròman

T’agradi més o menys Luis Enrique i la manera com ha fet jugar el Barça durant les tres temporades que ha dirigit l’equip, el que no se li pot negar és l’efecte agitador que la seva arribada va tenir per a...

La importància de no tenir Rafinha

No ens enganyem: la lesió de Rafinha -sobretot ara que ja sabem que no tornarà a jugar aquesta temporada- no és tan dramàtica com ho seria si l’afectat fos un pal de paller de l’equip. No és Messi, ni...

El dilema Deulofeu

Dos anys després del seu traspàs a l’Everton i tres després de ser ventilat per Luis Enrique sense haver acabat la pretemporada, Gerard Deulofeu ha reaparegut a les nostres vides. En 25 minuts d’amistós...

El perfil com a prioritat

Ara que homenatgem Cruyff amb motiu del primer aniversari de la seva mort, és interessant recordar que, quan va tornar al Barça com a entrenador l’estiu del 1988, no venia precisament d’obtenir grans...

Iniesta i el tacte

Quan un futbolista de perfil comunicatiu baix diu alguna cosa que surt de la normalitat crida molt l’atenció. No m’atreveixo a dir que les declaracions d’Iniesta posant la seva continuïtat al Barça en...

La bogeria

El que va fer el Barça dimecres és tan apoteòsic que va desencadenar la bogeria. Òbviament la del Camp Nou en l’instant en què Sergi Roberto va marcar el sisè però veig que també a posteriori quan...

Klopp com a símptoma

Tindrem temps per valorar l’espectacular balanç de títols que deixa Luis Enrique, de discutir el seu llegat futbolístic -des de l’evolució inicial fins a l’estancament final- i d’agrair-li l’honestedat...

El gol de Mboula

Una ruleta al mig del camp, una croqueta a l’interior de l’àrea rival i un xut creuat inapel·lable a gol. Amb aquesta obra d’art, Jordi Mboula, un extrem de 18 anys de l’Ametlla del Vallès, va sentenciar el...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >