Totes les energies del club estan enfocades al referèndum. De cop i volta, el president Bartomeu, els vicepresidents Faus i Cardoner i el directiu Moix són omnipresents i només els falta sortir a un programa del Club Super3. Tot això en una entitat que ha protegit les intervencions públiques dels dirigents com si d’això en depenguessin els fonaments mateixos de l’estadi. Dissabte esclatarà tot l’esforç i rebrà la seva recompensa perquè les enquestes de les quals disposa la junta directiva indiquen que el sí serà majoritari.
Hi ha un consens general. L’estadi necessita una intervenció més o menys urgent per no quedar-se enrere respecte als competidors. El Camp Nou se’ns ha fet vell i no respon a les necessitats d’un club com el Barça. Ni per la comoditat dels socis ni, sobretot, per les necessitats que genera la indústria del futbol globalitzat. Ara bé, els dubtes apareixen en el com. D’entrada, la junta directiva proposa més una idea que un projecte. La maqueta que han passejat per ciutats i platós no és més que això: un concepte. Si entrem al detall descobrirem que el que es proposa a votació necessitarà tot un procés de discussió amb les forces polítiques amb representació a l’Ajuntament de Barcelona i al Parlament. El Barça té força com a primera marca del país, sí, però no pot imposar un pla urbanístic sense perdre alguna ploma. De manera que el que surt al cartell electoral aquests dies quedarà modificat en part quan s’entri en la negociació amb els representants polítics de la cosa pública (serà divertida la reunió dels actuals gestors amb el grup municipal d’Unitat per Barcelona de Jordi Portabella i Joan Laporta).
I la qüestió econòmica. 600 milions d’euros i un patrocini amb cognom per a l’estadi. Aquí sí que hi ha debat i alguns dubtes. El soci del Barça anirà a les urnes sabent que ha de beneir una operació de 600 milions d’euros que s’ha explicat poc i un cognom comercial del qual no en sap res de res. Una inversió tan important mal gestionada pot posar moltes coses en perill, fins i tot la mateixa essència del club.
Vivim en un país on estem cridats a votar el 9 de novembre per una qüestió cabdal. Si tot va bé hem de respondre a una doble pregunta i ens sembla normal. No hauria estat malament aplicar el mateix esquema al referèndum de dissabte. La meva aposta és que el sí seria majoritari a la pregunta de si cal fer un Nou Camp Nou. La segona resposta es presenta de pronòstic incert. Veurem què pesa més en la consciència del soci.
