Fem un exercici. Agafem un terme mèdic com la cronoteràpia (que s’aplica en determinades patologies, com la hipertensió) i l’apliquem al Barça. Com que ningú ho ha fet fins, ara el dotem de significat. Cronoteràpia és l’estratègia de resoldre els problemes deixant passar el temps a l’espera que es resolguin sols. Al lector més observador ja se li deuen acudir uns quants casos en els quals aquesta estratègia s’ha anat aplicant els últims quatre anys en la gestió del club. Abans de fer una anàlisi en profunditat, convindrem que no és una exclusiva del Barça dels últims anys. Un dels que s’abonen a la pràctica de la cronoteràpia, entesa des d’aquest punt de vista, és ni més ni menys que el president espanyol, Mariano Rajoy.
No perdem temps. La resolució de la Federació Internacional és molt dura i deixa claríssim que el Barça estava assabentat de la qüestió. La FIFA al mes de juliol va fer un requeriment a la Federació Espanyola i al club blaugrana. La gent de Villar va respondre-hi en menys de 48 hores, el Barça 15 dies després d’un segon missatge des de la FIFA. No ho sabrem fins a final de temporada, però algú del club va pensar que l’organització de Blatter no s’atreviria amb el “Més que un club”. Per incompetència, per deixadesa o per supèrbia algú es va apuntar a les bondats de la cronoteràpia. Fins que el cas ha esclatat a la cara dels màxims responsables del club, molts dels quals ni n’havien estat informats.
Estem a les portes d’una final que el Barça encara amb el mateix esquema que els últims anys: amb problemes de lesions a la defensa. Això ens porta al fet que no s’ha fitxat un central en els últims 3 anys. Es reprodueix el patró de comportament. D’anàlisi en anàlisi s’han anat escapant opcions que ara estarien consolidades i no estaríem pendents de forçar Bartra, confiar en la recuperació de Puyol o resar per Piqué. Cronoteràpia.
Un últim exemple. La Grada d’Animació. Anunciada en plena campanya pel candidat Rosell ni més ni menys que al paranimf de la Universitat de Barcelona, va passar a ser una patata calenta. Més enllà de bombers discrets que han apagat els incendis quan s’albirava la flama, l’estratègia general del club va consistir a esperar i esperar que passés el temps i que algú (els Mossos?) aportés arguments per desactivar-la.
La cronoteràpia ja no serveix. L’escenari requereix ara mateix decisions que s’havien de prendre ahir. No els ha d’espantar. Quan els gestors no han esperat al pas del temps i han agafat la iniciativa els ha sortit bé. Mirin, si no, l’organització i els resultats del referèndum.
