Si ho han pactat abans, i pel que es desprèn del que va dir el Tata Martino ho van pactar, és un èxit negociador de l'entrenador. Si no va ser una solució negociada, estaríem davant d'un cop d'autoritat el primer dia de competició oficial a l'estadi. Un missatge d'abast general per marcar la línia només començar. Com quan els guanyadors d'unes eleccions amb ampli suport electoral concentren les decisions més delicades els primers dies de govern. Sigui com sigui, la figura de l'entrenador ha sortit reforçada amb el canvi de Messi. Les sensacions d'una golejada les teníem més o menys fresques. Veure Messi enfilar el camí del vestidor 20 minuts abans del final, no.
El que viurem aquesta temporada estarà molt condicionat pel record viu de com es va acabar l'anterior. En el cas de Leo Messi és més que evident. Va tancar l'any amb la sensació gairebé oblidada d'estar lesionat i de veure els partits importants des de la graderia o per televisió. Si això ho conjuguem amb la cita de l'estiu que ve al Brasil, el Mundial que el pot consagrar com el millor jugador de la història si el guanya amb la seva selecció, hi trobarem els arguments que reforcen el canvi d'hàbits que ahir es va insinuar. Pel que sembla Martino ho té força clar.
El que va passar internament entre els viatges de l'entrenador a Nova York i el final de temporada passada es va colant entre línies en els missatges dels jugadors. Tots coincideixen a valorar el fet que s'estigui recuperant moltes de les coses que van deixar de fer en aquell interval de record dolorós. Està bé, és el motor que ha de fer avançar el projecte Martino i explica la intensitat que vam veure contra el Llevant i el Santos. El que queda, també, és la pregunta inquietant de què hauria passat si en el seu moment, l'any passat, els jugadors haguessin fet el pas endavant que ara està fent un tècnic acabat d'aterrar de Rosario.
