LA PÀGINA BORDA
Misc 13/11/2012

Bucles i campanyes d'imatge

i
Jordi Borda
2 min

Així hem anat passant els últims dies. Sentint els arguments dels apologetes del pla B després de la primera ensopegada en la millor arrencada de temporada de la història, i immersos de ple en les campanyes dels candidats a la Pilota d'Or.

A pams. Amb la resignació i la paciència dels sufridores del malaurat Un, dos, tres... de TVE, hem estat víctimes col·laterals d'una gran campanya de relacions públiques i publicitat que té la proa posada en el 7 de gener i l'entrega de la Pilota d'Or a Zuric. Des d'uns altaveus molt concrets s'ha treballat per millorar la malmesa imatge de Cristiano, per obtenir el guardó contra natura, contra el sentit comú i contra l'opinió majoritària en el món del futbol. Qualsevol professional de la publicitat, per molt amateur que sigui, té clar que sense un bon producte no hi ha campanya que valgui. S'ha exhibit més que mai als mitjans de comunicació, però la seva imatge lluny de millorar ha empitjorat a base de declaracions inoportunes. En paral·lel, també hem sentit Messi més que mai i, el més important, tothom l'ha vist batre un nou rècord. La reacció ha estat una altra campanya. Aquesta, de desprestigi de l'argentí a base de presentar-lo com un petit dictador. Si no es pot guanyar en positiu, intentem-ho amb el descrèdit.Vist des de lluny, sembla tan desesperat com els discursos de la por que s'han instal·lat a l'arena política.

L'altre gran tema: el pla B. Es tracta d'una història coneguda els últims anys i ens situa en una mena de bucle que només es trenca a partir del següent partit. El Barça més exitós de la història té un problema en moments molt determinats. En aquelles situacions en què al rival li surt bé l'estratègia ultradefensiva d'acumular jugadors al voltant de la porteria. Han transcendit els èxits del Chelsea, el Celtic i l'Inter en moments decisius contra Guardiola abans, i ara amb Tito Vilanova. En canvi, ens hem familiaritzat amb els fracassos de tants i tants rivals que han fet un plantejament idèntic i que han quedat aixafats per la piconadora blaugrana amb el pla A en ple funcionament. Són els vells fantasmes que surten del cau de manera oportunista. Jugadors alts per rematar, xuts des de fora per intimidar... Segurament el Barça necessita treballar en la recerca d'alguns arguments nous per desbloquejar aquests casos. Però en cap cas apareix com a imprescindible una revolució en el plantejament. Matisos, sí. Traïció a l'essència, en cap cas.

stats