Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

Ajudar el Barça entre tots

Tant de bo la consulta del 9 de novembre estigui organitzada com el referèndum de dissabte al Camp Nou i tingui tan pocs problemes al cap del dia. És difícil, tenint en compte els obstacles que es plantejaran. El cas és que el Barça va tensionar tota la seva estructura perquè la jornada de votació sortís perfecta. Ara hi haurà un abans i un després d’aquest dia. Fins ara molts dels recursos humans i tècnics de l’entitat estaven adreçats a aquest objectiu. Comença la vida normal. Aconseguir que sigui això, rutinària, futbolera, avorrida, és el gran repte.

El concepte mà negra té un punt de populista i demagog però serveix per descriure la percepció de la realitat que hi ha dins del búnquer. En cert sentit, també des d’una perspectiva externa. Passen massa coses, massa freqüentment, totes són negatives i el Barça està instal·lat a la zona zero de la tempesta perfecta. No pot respondre tot a casualitats. Cert que hi ha hagut errors fruit de la supèrbia o la incompetència en la gestió dels nens que han acabat amb la sanció de la FIFA. Potser també ha pecat de supèrbia en la gestió del contracte de Neymar. Sense aquesta primera matèria seria impossible la muntanya de dinamita en què estem asseguts mentre fumem una cigarreta. Però passa alguna cosa més. Alguna circumstància que va més enllà del futbol.

Tornem al 9 de novembre i fem una mica de política-ficció. Provin d’imaginar-se en la pell d’un dels estrategs del govern espanyol que ha d’encarar el pols que li planteja la majoria de la societat catalana. Què desactivaríem primer? No sé vostès, però per mi el Barça estaria en la primera, segona o tercera posició. El “Més que un club” és la marca més internacional del país i embrutant-la s’enterboleix la imatge que puguin tenir nord enllà d’aquests bojos que s’agafen de les mans amb samarreta groga i canten “Independència” al minut 17 i 14 segons. Liquidar el “Més que un club” i pervertir-lo amb palades de merda destruiria un dels nexes d’unió de la majoria de catalans (sense que se m’enfadin el Xavier Fina, el Cristian Segura, ni els aficionats dels molts clubs de futbol catalans). I permetin-me pensar que és més fàcil que entengui el que està passant a Catalunya un aficionat del Barça de Zamora que algú d’un altre equip. Encara que sigui només per la via del consum d’informació esportiva.

Si imaginem que això pot passar, el que no ens podem permetre són trets al peu com els dels últims dies. Perquè ens pot afectar a tots.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF