10/03/2016

La mirada curta dels polítics

3 min

En les societats democràtiques els governs donen compte regularment de l’evolució de l’economia, i així els ciutadans poden judicar la seva actuació. Normalment això es fa publicant estadístiques, generalment acompanyades de comentaris dels responsables polítics. Em preocupa veure que massa sovint aquests comentaris es fan a partir d’una mirada curta, parcial i voluntàriament esbiaixada de les xifres per poder fer una interpretació favorable als interessos de qui els fa. Les xifres per si soles són insuficients, i per això cal una anàlisi més profunda i rigorosa. Cito dos casos que estem vivint aquests mesos.

1. Exportacions i competitivitat. Les estadístiques reflecteixen millores importants de la balança comercial espanyola (més exportacions i menys importacions). El govern vol vendre aquesta millora, que és real, com la conseqüència de l’augment de la competitivitat de l’economia, i l’evidència d’una sortida de la crisi. Les xifres són certes i n’hem d’estar satisfets, però no podem acceptar-les sense aprofundir-hi més.

La reducció de les importacions és en gran mesura deguda a les fortes baixades del preu del cru, que han compensat amb escreix la devaluació de l’euro respecte del dòlar (el petroli es paga en dòlars). Però el volum d’importacions energètiques no ha baixat i, en canvi, han pujat molt les importacions de productes no energètics. L’evolució futura, tant del preu del petroli com de la paritat euro/dòlar, podria canviar de signe properament i tenir un impacte molt negatiu en la balança comercial.

D’altra banda, és cert que han augmentat les exportacions, i que això és fruit d’una millora de la competitivitat de les nostres empreses. Però aquesta millora ha estat basada sobretot en la reducció de preus, i per això té dos punts importants de debilitat. El primer torna a ser, pensant en les exportacions fora de la zona euro, la paritat de la moneda, que pot canviar. I el segon és que una part molt important dels productes que exportem s’han introduït als mercats externs gràcies a la forta reducció interna dels nostres costos, especialment laborals. Això ens condemna a competir amb països de baixos salaris, i ens pot impedir augmentar els nostres sous en el futur proper. Mentre les nostres exportacions no competeixin en qualitat i en innovació, amb països desenvolupats, no podem fer una interpretació triomfalista de la balança comercial. L’evolució a curt pot ser bona, però està plena d’incerteses a llarg.

2. Atur i ocupació. Amb les seves lògiques oscil·lacions, com les que veiem aquest dies, la xifra de l’atur registrat s’ha anat reduint significativament, tot i que segueix sent molt alt i preocupant. Però no ens podem quedar satisfets amb això, ja que aquesta bona tendència amaga altres realitats. Més que en l’atur, ens hem de fixar en les xifres de l’ocupació, i les que reflecteixen la seva qualitat. És molt bo que baixi l’atur, però no ho és que la baixada sigui conseqüència de la disminució del nombre de persones amb voluntat de treballar, sigui perquè emigren o perquè renuncien a seguir buscant feina. Està baixant l’atur sense augmentar realment l’ocupació.

Tampoc és bo que augmenti aparentment l’ocupació (el nombre de persones ocupades) només perquè s’incrementi el nombre de contractes temporals i a temps parcial, mentre disminueix el nombre de contractes indefinits a temps complet. Pot haver augmentat el nombre de contractes i alhora haver disminuït l’ocupació real. La suma total d’hores treballades per tres o quatre persones amb contracte temporal de curta durada, o a temps parcial, pot ser inferior a les que suposava un sol contracte indefinit. Caldria fixar-se sobretot en un índex d’ocupació total, que reflectís el nombre total d’hores treballades al país durant l’any.

Finalment, cal no oblidar que l’objectiu no és que tothom tingui feina; és que tingui uns ingressos que li permetin viure dignament. És evident que aquests tipus de contractes temporals o a temps parcial poden ser adequats per a algunes situacions, però s’estan convertint en excessius en la nostra economia.

No podem seguir amb mirades i amb explicacions a curt termini. Per poder sortir, de veritat, de la crisi hem de fer reformes d’un tipus diferent de les que hem fet, que potser han tapat forats a curt, però no ens han preparat per al futur. Seguim en la crisi, encara que es digui que no...

stats