06/04/2017

Recollir i gestionar la informació

3 min
Recollir i gestionar la informació

Sovint he analitzat la relació entre les persones i l’entorn. Per viure necessitem recollir i utilitzar de l’entorn tres tipus de recursos: elements materials, energia i informació.

Els dos primers van molt junts. En alimentar-nos captem matèries per construir la nostra estructura cel·lular i d’altres que, en contacte amb l’oxigen que respirem, es cremen i ens proporcionen energia. És poca, i per a una gran quantitat de tasques hem utilitzat energia animal, o també energia natural, captada del sol, del vent o dels moviments d’aigua. En els darrers segles l’activitat industrial transforma minerals i fabrica productes; utilitza molta energia que surt de cremar combustibles (fusta, carbó, petroli, gas) o d’aprofitar la desintegració de l’urani.

La informació l’obtenim a través dels cinc sentits, que capten de l’entorn senyals identificables que transformen en informacions que el cervell converteix en coneixements útils per a la nostra vida i benestar. L’actual procés de digitalització de la informació ha suposat una explosió de la capacitat de generació, d’emmagatzemament i de transmissió.

Límits. És de tots conegut que estem tocant límits. Necessitem una transició energètica, ja que l’enorme progrés que va significar, fa pocs segles, la utilització dels combustibles fòssils està creant problemes d’esgotament i d’escalfament global. Caldrà augmentar molt l’eficiència en l’ús de tot tipus d’energia, i utilitzar molt més que ara la captació directa, de forma distribuïda, de l’energia natural subministrada pel sol. Aquesta transformació segur que provocarà canvis en l’activitat de les companyies petrolíferes i elèctriques.

També hem comprovat que la utilització de coneixements ens pot estalviar una gran quantitat de recursos naturals, ja que podem substituir productes per serveis, i podem produir objectes utilitzant molts menys minerals i molta menys energia. És a dir: més capital humà, més serveis i més tecnologia permeten necessitar menys capital físic i menys materials, tot i augmentar igualment la productivitat i el benestar. D’aquí neix la necessitat de millora de l’educació, d’increment de la formació, d’impuls a la recerca, de desenvolupament tecnològic i d’innovació en totes les àrees de la vida econòmica i social.

Informació. De la mateixa manera que durant un temps ha estat un problema important disposar de més energia, ara s’ha convertit en preocupació fonamental veure com tenim més informació, com la classifiquem, com l’emmagatzemem, com la processem, com l’analitzem i com la convertim en coneixement útil. La informació és ara un element molt valuós tant en el camp socioeconòmic com en el polític. La capacitat de tenir les eines per realitzar i controlar totes aquestes operacions que acabo de dir determinarà els nivells de benestar social i determinarà quines són les organitzacions, econòmiques o polítiques, que dominen el futur de la humanitat. Em vull centrar ara només en dos punts: poder i dades.

Organitzacions poderoses. En el món de l’economia capitalista i competitiva anirem passant del domini de les grans empreses energètiques i automobilístiques, i dels poderosos grups financers, a un nou món en mans de les empreses que gestionen la informació i les seves eines. Fa 50 anys les empreses més capitalitzades del món eren a Nova York, Detroit, Pittsburgh, l’Aràbia Saudita, Londres o el Ruhr... Ara són a Silicon Valley, Seattle, Munic, Cambridge, Seül o la Xina... La capacitat de control de l’economia que tenen Google, Facebook, Amazon, Apple, Microsoft i la xinesa Alibaba ja és impressionant. (Les eleccions als Estats Units ens diuen que no influeixen només en l’economia...) Però el diner també és informació que es pot guardar i transferir en forma de bits; veureu com totes voldran entrar en activitats pròpies del sector bancari i financer. Cal estar atents a aquesta nova concentració de poder econòmic que pot controlar el poder polític.

Les nostres dades. Les dades referents a la nostra personalitat privada fins fa poc no eren assequibles a causa de la protecció de la privacitat. La comunicació a través de la xarxa, la llibertat a internet i la seva manca de seguretat han canviat aquesta situació. Ara existeixen mecanismes per acumular enormes quantitats de dades i eines per analitzar-les ( big data ) i convertir-les en informació útil per a finalitats mercantils, socials i també polítiques. Per tant, les nostres dades tenen molt més valor. No ens ha d’estranyar que algunes empreses ens ofereixin serveis aparentment gratuïts. Amb ells ens estan pagant el fet de disposar de les nostres dades i la possibilitat d’utilitzar-les o vendre-les per a qualsevol altra finalitat. No es tracta de no fer-ho, però sí de fer-ho, o deixar-ho fer, de manera conscient.

stats