17/11/2016

UE: posem-nos les piles

3 min
UE: posem-nos les piles

Ha estat impressionant el nombre de cròniques, comentaris i articles que hem pogut escoltar o llegir els darrers dies després de la “inesperada” elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units. És una mostra del previsible gran impacte que pot tenir sobre el futur de tots plegats, i no només dels ciutadans nord-americans, aquesta elecció. Alguns busquen explicacions o raons del que ha passat, d’altres comenten aspectes personals de Trump, i encara d’altres fan especulacions sobre propers esdeveniments. No vull afegir més comentaris, ni per discutir-hi ni per assentir-hi. Trio només tres temes que poden derivar cap a una direcció perillosa. Penso que, a Europa, hem d’estar previnguts, ja que la sorpresa ens ha impedit fer-ho abans.

  1. Energia. La necessitat d’un canvi de model energètic a escala mundial és imprescindible per evitar les conseqüències de l’escalfament global. Més que això: és urgent accelerar-lo, ja que anem endarrerits. Els acords recents de París i de Marràqueix no garanteixen que s’evitin moltes de les previsibles catàstrofes.

Si ara la política americana fa marxa enrere i, fent cas dels interessos de les grans petrolieres i dels grups del fracking, es retira dels acords o els incompleix, l’exemple americà faria impossible evitar que l’Aràbia Saudita, l’Iran, l’Iraq, Rússia, la Xina o Polònia intentessin aprofitar al màxim les seves respectives reserves de petroli, gas i carbó. Tornaríem a un escenari d’estancament en la transició de fòssils a renovables. Trump és un home que ha guanyat sense necessitat de grans suports, però per governar necessitarà ajuts, i segurament aquest és un dels que tindrà i que haurà de complaure.

Quina serà l’actitud, i quina la capacitat política, de la UE en aquest cas? ¿Com evolucionarà l’escenari energètic mundial els propers anys? La perspectiva no és gens tranquil·litzadora...

2. OTAN. Trump anuncia que vol acabar amb una situació que era evident però que no s’abordava: des de mitjans del segle passat la seguretat europea està en bona part en mans dels americans a través de l’OTAN, tant en forces com en finançament. No sé si serà més profunda, però com a mínim es reclamarà una reforma financera.

¿Fins a quin punt això obligaria a un replantejament de les polítiques de seguretat dins de la UE, i a parlar d’un exèrcit europeu? ¿Seria aquesta la nova gran reforma a la UE, que passaria per davant de la inacabada unió monetària? I quina seria l’actitud de Rússia en aquest cas? Abans que hagués guanyat Trump, la reunió de Bratislava després del Brexit ja ho anunciava...

3. Mal retorn de Keynes? La voluntat de Trump d’aconseguir el vot de la classe mitjana industrial l’ha portat a ressuscitar Keynes i prometre un gran programa d’inversions en infraestructures, fabricació d’armes, recuperació d’indústries deslocalitzades, aranzels i una paral·lela reducció d’impostos i desregulació dels mercats per revifar l’economia. Per tirar-ho endavant comptaria amb el suport segur de les constructores, els fabricants d’armes i els mercats financers, i suposaria un gran increment del dèficit i unes fortes emissions de deute públic.

¿Hem analitzat quines repercussions tindria sobre la Xina (gran exportadora als EUA i gran finançadora dels seus dèficits) i per als països de la UE (molts també amb fortes exportacions cap als EUA, i d’altres amb gran deute públic que segurament s’encariria molt)? Qui hauria de comprar les armes que es fabriquessin, si a l’Aràbia Saudita ja no li caben als magatzems? ¿O és que hi ha l’esperança que s’hagin de fer servir? ¿Els aranzels i les relocalitzacions podrien augmentar molt el preu actual dels productes i exigir augments de sou només per mantenir la capacitat adquisitiva? ¿Sabem què passa si es manté la globalització del capital però es retalla la llibertat de moviments dels productes i de la mà d’obra? ¿Voldria dir això un sotmetiment més gran dels estats i les democràcies al poder del capital financer?

Trump ha guanyat les eleccions perquè els americans, com fa uns mesos els anglesos, estaven molt descontents i tenien la necessitat de veure un canvi. Ell els l’ha promès; però sembla clar que darrere els eslògans electorals no hi ha un programa pensat. Ara veurem qui ho concreta i ho aprofita, i què significa per a tots nosaltres.

Ja ho veieu: em faig moltes preguntes, i demano que gent més capaç que jo prepari respostes, acabi amb l’actual paràlisi europea i dissenyi futurs...

stats