15/12/2016

Globalització o proteccionisme?

3 min
Globalització o proteccionisme?

S’ha fet un diagnòstic, crec que bastant encertat, dels resultats, inesperats i per a molts decebedors, de les recents consultes electorals, sobretot el referèndum britànic i les presidencials americanes. El diagnòstic té dues cares: la formal (populisme, xenofòbies, mentides, demagògia...) i la de fons (expressió del malestar d’una part de la població per l’estancament i l’empitjorament de la seva situació econòmica i la manca de perspectives de futur que ofereixen els seus governs). Crec que és important cridar l’atenció sobre la primera, per revisar el que calgui per evitar que la nostra democràcia formal es converteixi en un mecanisme poc seriós; però la segona és més important i demana actuacions més urgents i de més profunditat. Ho explico.

1. Els errors de la globalització. El malestar actual arrenca ara fa uns 25 anys, i és el resultat de no haver gestionat adequadament la coincidència de tres fenòmens: la desaparició de fronteres i d’entrebancs jurídics al moviment de persones, productes, informacions i capitals; els grans progressos en la digitalització i en la connectivitat, i l’onada política neoliberal consegüent a la desaparició del règim soviètic. La combinació d’aquests elements ha tingut guanyadors i perdedors. Els primers han estat milions i milions de persones del Tercer Món que han superat el nivell de pobresa; també han millorat els països occidentals i sobretot les seves grans empreses, grans capitals i fortunes. Per contra, els grans perdedors han estat les classes mitjanes i baixes europees i americanes. Han desaparegut molts llocs de treball industrial, tant per l’efecte tecnològic com per la deslocalització, i s’han reduït les rendes d’un sector de la població; simultàniament, les polítiques redistributives socialdemòcrates han estat substituïdes per polítiques neoliberals, i això encara ha agreujat més les desigualtats.

2. El replegament proteccionista. Alguns estan utilitzant políticament el malestar dels perdedors per predicar el “retorn a casa nostra”: proteccionisme, aranzels a la importació, murs d’entrada, expulsió d’immigrants, relocalització d’empreses, nacionalisme econòmic... Això significa tirar enrere la globalització, que tants beneficis ha portat a tanta gent i que si es fes bé tants beneficis podria seguir portant per a tots. És un error pensar (com diu Trump) que encarint els productes xinesos amb aranzels es tornaran a crear llocs de treball a Amèrica o a Europa. Una part molt important dels llocs de treball industrials que se suprimissin a la Xina potser tornarien aquí, però passarien a ser ocupats per robots o ordinadors. A més, l’encariment dels productes de fora disminuiria el poder adquisitiu dels nostres salaris. ¿I pensem que els xinesos seguirien comprant els nostres productes?

Mai la solució per adaptar-se ha estat tornar enrere i tancar-se. Tampoc ara. Aquests moviments d’aïllament o de mirar només l’entorn proper són garantia de fracàs o de violència. El que cal és corregir els errors comesos, crec que en molts casos amb plena consciència.

3. Eficiència i redistribució. La continuïtat del procés de globalització amb les actuals característiques ens porta a dos camins sense sortida: augment constant de les desigualtats tant en les societats occidentals com en les emergents, i escassetat de recursos naturals i més excés d’emissions a causa de l’augment de consumidors. Per evitar-ho calen unes polítiques clares sobre els tres fenòmens que he citat al principi:

- No podem aturar, encara que volguéssim, l’increment dels coneixements i el progrés tecnològic.

- No hem d’aturar la globalització, ni per raons ètiques ni per raons egoistes de curt abast.

- Hem de posar fre a les polítiques neoliberals que han desregulat els mercats i que han fet passar els objectius del benefici financer per davant de les exigències d’eficiència en la utilització i la reutilització dels recursos.

- Hem de retornar a un sistema fiscal redistributiu adaptat a les noves realitats (progressivitat, lluita contra el frau, polítiques de rendes, millora dels serveis públics) i fer passar els interessos dels ciutadans expressats democràticament davant dels objectius del capitalisme financer global.

El Brexit i Trump ens fan veure que les democràcies actuals tenim un problema important de regulació de l’activitat política (i informativa). Però tenim un problema molt més gran de regulació econòmica de la globalització, que ara pot destruir la convivència.

stats