17/09/2017

El despropòsit del Segarra-Garrigues

2 min

Escric aquesta columna mirant els voltants de casa, una masia del segle XVIII que, per caprici dels pares, està envoltada de reg. L’expressió “per caprici” l’entendreu més endavant. A la zona perifèrica al canal d’Urgell sempre hi ha hagut una demanda perquè es construís un canal que possibilités el reg també en aquesta zona. Em consta que el meu besavi ja en parlava i, fins i tot, guardo una foto del meu avi reclamant l’arribada d’aquesta aigua en una manifestació a la qual soc incapaç de posar data. L’aigua per als pagesos que vivien a prop del canal d’Urgell -però que no en podien gaudir- era sempre el que faltava perquè la collita acabés d’anar bé. No cal esmentar que també hi havia (i hi ha) diferències econòmiques entre les dues zones, amb una situació més favorable cap a les que tenen reg.

Així va néixer el projecte del canal Segarra-Garrigues, que des de bon principi era molt millorable. L’aprofitament energètic del salt de l’aigua del pantà de Rialb podria haver quedat per als pagesos, com en altres pantans, però no va ser així. Un altre aspecte millorable és que donar-s’hi d’alta és molt més car que en altres canals. I la cosa no acaba aquí: fa temps que hi ha sospites que l’adjudicació de les obres no va complir els paràmetres que s’esperen d’un organisme públic. Només cal que busqueu a la xarxa les paraules corrupció i canal Segarra-Garrigues. Jo aquí ja no hi entraré. El que us puc dir és que les obres no es van fer del tot bé, perquè a la nostra empresa familiar -on només fa tres anys que reguem- ja ens trobem amb problemes de drenatge.

I per acabar-ho de rematar, a un canal que pot regar 70.000 hectàrees només se li permet regar la meitat. La resta de la superfície és una ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus), és a dir, que ni s’hi pot ni s’hi podrà regar. Aquí considero que es van equivocar: el problema no és el reg, són les pràctiques agrícoles. Endarrerint la sega del cereal, picant la palla o fent guaret en segons quines zones -entre altres accions- s’haurien pogut protegir de debò les aus. Sigui com sigui, els verds europeus i catalans s’hi van lluir, amb protagonistes que avui tenen un paper important al Govern.

Seguiment dels pagesos

I que no es digui que els pagesos no s’han animat: de les 14.000 hectàrees preparades perquè s’hi posi reg, ja n’hi ha 8.000 d’adherides. Això és més del 60%. Ara bé, també us puc dir que, regant a 0,12 cèntims el metre cúbic, ni amb els mètodes més eficients de reg surten els números.

En resum, es va construir una gran infraestructura per a res. ¿És possible que realment el reg no fos la seva finalitat última? ¿I si realment està feta per portar l’aigua cap a Barcelona?

Els nostres polítics tenen raó quan diuen que Catalunya és un país molt ric. No hi ha país al món capaç de tirar endavant amb infraestructures tan mal dissenyades, però els catalans ho fem.

stats