Misc 15/10/2016

Alemanya: Berlín forçarà que homes i dones cobrin igual

i
Isaac Lluch
3 min
Berlín forçarà que homes i dones cobrin igual

BerlínLa desigualtat salarial entre homes i dones a Alemanya és de les més agudes d’Europa i tot just des d’aquest mateix mes el govern de Berlín s’ha decidit a reduir per llei les diferències de sou entre gèneres.

No ho ha tingut gens fàcil la ministra federal de Família, la socialdemòcrata (SPD) Manuela Schwesig, per fer valer la seva proposta davant la Unió Democratacristiana (CDU) d’Angela Merkel, els seus socis bavaresos de la CSU i representants d’empresaris i assalariats, que l’acusaven de ser una “cacic sindical”, però l’acord bàsic ja s’ha concretat.

L’SPD i la CDU/CSU volen obligar les empreses a ser més transparents. El tabú de no parlar sobre salaris s’ha de trencar, exigeix Schwesig, ja que, si no, les dones no poden descobrir si guanyen menys que els homes o no.

L’objectiu del govern de disminuir aquest forat al 15% el 2010 va fracassar. Segons l’oficina alemanya d’estadístiques Destatis, els sous bruts de les dones el 2015 van ser de mitjana un 21% inferiors als dels homes. D’altra banda, si les dades es neutralitzen tenint en compte que hi ha menys dones contractades en alts càrrecs i que és més probable que treballin a temps parcial, les treballadores alemanyes guanyaven de mitjana un 7% menys que els homes tot i que estiguin en llocs similars.

La llei que vol implementar la ministra Schwesig es basa en tres eines: publicació de les estructures salarials, obligació d’informar i inspecció per esbrinar si es paga de manera justificada o no.

En totes les empreses amb més de 200 treballadors s’instaurarà un dret individual a la informació. Els assalariats tindran el dret a comparar el seus ingressos amb els de com a mínim cinc col·legues de l’altre sexe i podran reclamar, si escau, una equiparació de sou. Les empreses que tinguin 500 treballadors o més quedaran obligades a informar sobre els pagaments que fan als seus assalariats.

Segons dades del ministeri alemany de Família, les noves regulacions s’aplicaran a més de 14 milions de treballadores i treballadors.

La CDU/CSU havia protestat durament contra el projecte de Schwesig abans d’acordar alguna condició, com ara que la llei faci matisacions entre les empreses que tenen convenis col·lectius de treball i les que no.

Combatre la precarització

Les diferències a la Gran Coalició governamental de Berlín també van ser molt notables a l’inici de la legislatura sobre un altre aspecte salarial. L’SPD va impulsar la implementació d’un salari mínim interprofessional per combatre la creixent taxa de treball precari a Alemanya (amb les famoses minijobs al capdavant). Des de l’1 de gener del 2015 el sou mínim és de 8,50 euros a l’hora, si bé amb algunes excepcions. Per exemple: els aturats de llarga durada que troben una feina en queden exclosos durant els primers sis mesos al càrrec. També en queden fora els menors de 18 anys i els becaris amb menys de tres mesos de pràctiques.

Els sectors més conservadors d’Alemanya van pronosticar que la implementació del salari mínim podia frenar la competitivitat de l’economia més potent d’Europa. El principal argument en contra de la mesura és que, com que a molts empresaris els resulta més car contractar treballadors, es destrossarien massivament llocs de treball i, de retruc, podria augmentar el treball en negre.

En plena tardor del 2016 estudis com el de l’Institut per a la Investigació del Mercat Laboral (IAB, per les seves sigles en alemany) apunten que la introducció del salari mínim ha portat algunes empreses a elevar els preus de venda dels seus serveis o productes, però no a fer acomiadaments massius. L’IAB calcula en 60.000 el nombre de llocs de treball perduts o no creats a causa de la instauració del salari mínim, en un mercat de 42 milions de persones actives a Alemanya.

Segons dades de l’Oficina Federal d’Estadística, però, el salari mínim, introduït per reduir la creixent pobresa i desigualtat salarial, es manté força ineficaç. Abans de la seva implementació, el 15,4% de la població estava amenaçada per la pobresa, i ara el percentatge és d’un 15,7%.

stats